Comentaris Bíblics Interconfessionals

Celebrem la gran festa dels cristians, de totes les persones i comunitats que confessem que la nostra vida prové de la resurrecció del Senyor. Avui és el dia en què ha obrat el Senyor, el dia de la seva glòria, que som nosaltres, el seu cos. Des dels primers fins a nosaltres, una llarga cadena de testimonis que hem menjat i hem begut amb ell després de la seva resurrecció. D’ell ens ve el perdó, una vida renovada, des del baptisme, i la capacitat d’anunciar-lo amb el nostre testimoniatge. Com els primers deixebles, hem corregut cap a la tomba de Jesús, i hem comprovat que ell no s’està en el lloc dels morts, sinó que viu, com ho havia anunciat. Hem vist un buit i hem cregut en una presència gloriosa que ho omple tot, començant per les nostres vides que, des d’ara, són noves, com un pa sense el vell llevat, lliures de qualsevol dolenteria. Buscarem, doncs, allò que ve de dalt, nascuts com som de l’Esperit que Déu ens dóna. Tot allò que érem abans, allò que ens interessava, perd valor, i...

El sopar del Senyor, preludi de la Passió. (Comentari a Mt 26, 14-30) Ens trobem davant d’un fragment cabdal de l’evangeli de Mateu, tant per la seva construcció formal com pel contingut de Bona Nova que ens ofereix i que sempre hauria de ressonar en el més profund del nostre ésser de creients. Un cop d’ull al context: comença el capítol amb l’anunci de la seva mort per part de Jesús als deixebles... i la decisió dels sacerdots d’apoderar-se d’ell i de matar-lo en el moment més oportú (vv.1-5). Segueix la unció de Jesús a Betània, esdeveniment molt important perquè simbòlicament ell mateix pren les regnes del seu destí i celebra abans d’hora la seva sepultura; els deixebles no comprenen el conflicte o la tensió entre les bones obres (acció) i la bona obra que la dona fa per Jesús (contemplació): Ell recorda que les dues coses son inseparables, l’amor als pobres s’ha de viure en l’Amor a Aquell que s’ha identificat amb ells (vv. 6-13). El nostre fragment s’inicia amb l’oferiment de Jude...

Filipencs 2, 5-11 Quin exemple tenim en Jesús! Pel seu amor per a nosaltres va deixar enrere la seva glòria, els seus poders i tots els seus drets. I, nosaltres hem de seguir el seu exemple! Quins drets i privilegis vas deixar tu? Quins hauries de deixar per estimar de veritat? Un dels meus mentors diu que, a qualsevol relació, l'amor es torna contrari al poder: el que té més poder tindrà menys amor, y el que més estima també es fa més vulnerable. I tu? Ets més poderós, o més amant? Jesús es va fer vulnerable fins i tot a la mort de creu. Déu Pare es fa vulnerable rebent el rebuig i passotisme d’homes i dones tots els dies. I nosaltres? Ens hem fet vulnerables? A l' incomprensió? Al mal agraïment? Fins i tot al maltractament? O, ens hem construït fortaleses de seguritat i protecció tan altes que hem perdut la nostra facultat d'estimar gairebé per complet? Quan Jesús es queda aixecat per damunt de tot ésser vivent per la seva humilitat, sacrifici i fidelitat, rebrem també no...

Is 50,4-7 "El Senyor, Déu sobirà, m'ha donat un parlar que convenç, perquè, amb la paraula, sàpiga sostenir els cansats. Un matí i un altre em desvetlla perquè l'escolti i sàpiga parlar i convèncer. El Senyor, Déu sobirà, m'ha parlat a cau d'orella, i jo no m'he resistit ni m'he fet enrere. He parat l'esquena als qui m'assotaven, i les galtes als qui m'arrencaven la barba; no he amagat la cara davant d'ofenses i escopinades. Però el Senyor, Déu sobirà, m'ajuda, i per això no em dono per vençut; per això paro la cara com una roca i sé que no quedaré avergonyit." No hi ha res més suggeridor a l'Antic Testament per meditar la Passió de Jesús que els poemes del Servent del Senyor, el qual és de debò un esbós bellíssim de la figura del Messias pacient. El text que se'ns presenta forma part del tercer poema o cant; a través d'ell, el profeta anuncia quina ha de ser la missió del Messias esperat: donar vida assumint el sofrimen...

Jn 11, 1-45 “ Marta digué a Jesús: Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria mort, el meu germà.” Marta, si bé no pretén amb aquesta frase, de manera expressa, donar la culpa a Jesús de la mort del seu germà, sí que el que és cert, és que Jesús no es dóna cap pressa per anar a veure a Llatzer. Es troba “a l’altra banda del Jordà, on Joan havia començat a batejar.” Quan s’assabenta de la malaltia de Llatzer, no se’n va corrents a trobar-lo, sinó que “es va quedar encara dos dies al lloc on era.” Si estava malalt, és que encara no estava mort, però Jesús, quan finalment arriba, és davant la llosa del seu amic, que quan demana que s’obri, Marta li adverteix: “Senyor, després de quatre dies, ja deu fer fortor.” La mort de Llatzer és, doncs, una realitat. Ningú dels presents en té cap dubte. La lentitud en la reacció de Jesús, té, però, una finalitat: “Aquesta malaltia no portarà a la mort, sinó a la glòria de Déu: per ella el Fill de Déu serà glorificat.” Aquest tornar a Judea per Llatz...

Jn 9, 1 – 41 El llarg fragment de l’evangeli d’aquest quart diumenge, correspon a la coneguda catequesis de la guarició del cec de naixement, que s’oferia als futurs cristians que rebrien el do de la vida nova, pel Baptisme, la nit de Pasua. Tots els evangelis de la quaresma són preparació interior per rebre, o renovar, les promeses del Baptisme, i poder respondre, com deia el missatge quaresmal de Benet XVI d’enguany, a una pregunta clau i definitiva per a la vida de tot creient: <<-creus en el Fill de l’home? … Hi crec, Senyor>> (Jn 9, 35.38). La narració és plena de referències que amb facilitat poden connectar amb la vida atavalada del segle XXI. La plasticitat dramàtica de l’escena és rica d’imatges, diàlegs i detalls que permenten de reconèixe’ns amb els diferents personatges que apareixen: el cec, els qui dubten, els qui jutjen els altres, o senzillament els presents, els que veuen i escolten aquell esdeveniment que supera tota lògica humana i remou la vida fins a pr...