Diumenge de Pasqua - 24 d'abril

Celebrem la gran festa dels cristians, de totes les persones i comunitats que confessem que la nostra vida prové de la resurrecció del Senyor. Avui és el dia en què ha obrat el Senyor, el dia de la seva glòria, que som nosaltres, el seu cos.
Des dels primers fins a nosaltres, una llarga cadena de testimonis que hem menjat i hem begut amb ell després de la seva resurrecció. D’ell ens ve el perdó, una vida renovada, des del baptisme, i la capacitat d’anunciar-lo amb el nostre testimoniatge.
Com els primers deixebles, hem corregut cap a la tomba de Jesús, i hem comprovat que ell no s’està en el lloc dels morts, sinó que viu, com ho havia anunciat.
Hem vist un buit i hem cregut en una presència gloriosa que ho omple tot, començant per les nostres vides que, des d’ara, són noves, com un pa sense el vell llevat, lliures de qualsevol dolenteria.
Buscarem, doncs, allò que ve de dalt, nascuts com som de l’Esperit que Déu ens dóna. Tot allò que érem abans, allò que ens interessava, perd valor, i seguim decididament el camí senyalat per Jesús, un camí que duu —a través de la Creu, de la donació personal generosa— a la Resurrecció. Així és com predicarem al poble, amb paraules renovades que recolzen damunt d’una vida també renovada. Res de vell no ens ha de quedar.
Quan mirem el nostre món, estem segurs que el testimoniatge pasqual li està destinat. És un món de mort, però que vol viure; és un món ple d’injustícia i de violència, però que fameja de justícia i de pau; és un món sense entranyes, però que té set d’aquell Esperit que engendra tendresa i donació lliure i gratuïta.
Busquem, doncs, tot allò que és de dalt, que baixa com un do preciós del Pare de les llums: la bondat més forta que el mal; la veritat testificada per la vida; l’amor encès, tendre i proper; la pau autèntica, plenitud de tots els béns; la comunió cada vegada més autèntica.
Germanes, germans, Crist ha ressuscitat, al·leluia!

Andreu Trilla