Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2010

Diumenge 5 de Pasqua - 2 de maig

EL MANDAMIENTO DEL AMOR Jn 13: 31-35 En algunas ocasiones Jesús había manifestado que se acercaba su hora; en este momento es plenamente consciente de que su hora ha llegado. En este emocionante trance, en que se manifiesta la gloria del Hijo del Hombre y la gloria de Dios se manifiesta en él, se dirige entrañablemente a sus discípulos y les anuncia su próxima partida (13: 33a). Jesús, su maestro, le ha explicado, en la práctica del diario vivir, en qué consiste el amor. En este ahora decisivo les enseña la suprema lección: el amor consiste en acoger, en ponerse al servicio de los demás sin límite ni discriminación alguna (lavado de pies), no condenar al otro ni coaccionar su libertad (traición de Judas), incluso a costa de la propia vida (Jesús no delata a Judas). El amor, que es más fuerte que el odio, debe ser la característica distintiva de los que le siguen (13: 35). En oposición a la mosa

Diumenge 4 de Pasqua - 25 d'abril

Joan 10, 27-30 Aquest és un dels meus passatges bíblics preferits. Ara veuràs per què! “Jo i el Pare som u,” diu Jesús (v 30). Allò no és només una declaració inequívoca de la seva divinitat (veure v 33), sinó també una explicació de com és Déu Pare: és exactament com Jesús! “Ningú no me les arrencarà de les mans...Ningú no podrà arrencar res de les mans del meu Pare,” (v.28 i 29). Encara en un món tan ple de maldat, nosaltres hi podem dormir tranquils perquè estem guardats i protegits a les mans del Déu Totpoderós. I, per a què estiguéssim completament confiats, Jesús ens ho diu fins i tot dues vegades! “Jo els dono vida eterna,” (v 28). Fixa’t al temps del verb. No és només per la vida venidora, Jesús ens omple de la seva vida eterna i abundant (v 10) ara mateix! L’estàs rebent? “Mai no es perdran,” (v 28). Ni tan sols hem de tenir por de perdre la nostre salvació, perquè la confiança nostra està en Ell i en la seva capacitat de cuidar-nos, més que en la nostra pròpia habilita

Trobada Ecumènica a l'Ermita de Bruguers de Gavà - 27 de març de 2010

El dissabte 27 de març, a les 11 h. del matí, va tenir lloc a l’ermita de Bruguers de Gavà una trobada ecumènica. Comentaristes bíblics, evangèlics i catòlics, que habitualment escriuen al blog de Comentaris Bíblics Interconfessionals, van prendre contacte entre ells per primer cop per fer una reflexió conjunta i decidir quin ha de ser el camí que s’ha de seguir en el futur, en aquest projecte ecumènic. La invocació a l’Esperit Sant com a veritable guia de la trobada i la pregària fraternal va ser molt enriquidora, afavorint la comunió entre els assistents i el motor de les propostes que van sorgir en la reunió. Continuar aprofundint els textos bíblics, dins d’aquest marc ecumènic i seguint la premissa del blog, que és el verset 2 del capítol 12 de la carta als Hebreus: “Tinguem la mirada fixa en Jesús, el qui ens ha de guiar pel camí de la fe i el qui la porta a la plenitud.”, va ser la línea de fons, aprovada per majoria, que cal esmerçar per continuar creixent mútuament en aquest pe

Trobada Ecumènica a l'Ermita de Bruguers de Gavà 2010

Diumenge 3 de Pasqua - 18 d'abril

Fets 5:27-32; 40-41. Aquests versets situen la jove església cristiana en el context habitual en que es desenvolupaba. D’una banda la força de l’Esperit per proclamar el missatge que no podian callar; d’altre banda les consequències que aixó els hi comportaba, que era la persecució de les autoritats civils i religioses. No era el primer cop que els portaben devant el Sanedrí, per això els seus membres no entenen perquè els apòstols continuen parlant del Crist malgrat les amenaces: “us vam donar l’ordre expressa de no ensenyar més en aquest nom, i vet aquí que heu omplert Jerusalem de la vostra doctrina” (28). La resposta dels apòstols es clara; “Cal obeir Déu abans que els homes” (29). És una qüestió de convicció i d’obediència. El missatge que tenien era la seva convicció profunda, havien experimentat la realitat del perdó de Déu, la salvació, l’amor de Déu, esperàben el compliment de les promeses de Jesús; la vida eterna. Però alhora, la obediencia al manament del Senyor de portar

Diumenge 2 de Pasqua - 11 d'abril

VAM VEURE EL SENYOR! Amb aquesta expressió atribuïda als apòstols, trobem el primer testimoni eclesial i l’anunci de la resurrecció. Tomàs no creu en el testimoni dels deixebles i desitja, ardentment, una constatació personal. Tomàs segueix la lògica de tos aquells que, durant l’apostolat del Senyor, li demanaven algun signe molt concret per fer valer la seva fe en ell. El major signe és, ara, exactament aquest: Crist ha ressuscitat i, ara, és més present que mai enmig de la comunitat. És el gran miracle de la creença sense la presència, de no ser la presència que els cristians acceptem, o sigui, presència espiritual. És la nova realitat de Jesús, ara el Crist, ja lluny dels nostres límits, és a dir, en un estat nou, sense temps i sense espai. Així va aparèixer el diumenge següent, quan Tomàs, sense cap dubte, i amb paraules veritablement inspiradores, va professar la seva fe. La por es va transformar en pura alegria. La pau i l’alegria són, d’alguna manera, els dos primers dons del

Diumenge de Pasqua de la Resurrecció del Senyor - 4 d'abril

Lc 24, 1-12 Per què busqueu entre els morts aquell qui viu? El matí de Pasqua els deixebles estaven desconcertats i no es creuen l’anunci de les dones que havien rebut la bona nova de la resurrecció de Jesús per part dels àngels (v. 11). La tomba estava buida. Jesús és confessat amb el títol de Senyor (v. 3), el títol que els primers cristians empraven per parlar de la seva presència a l’Església i en el món. També se l’anomena “el qui viu” (v. 5), que a l’AT fa referència a Déu. Lluc posa les dones com a primers testimonis del missatge pasqual. Vol posar així de relleu, com altres vegades, la seva funció en l’Església i en el món, ben al contrari dels deixebles que de bones a primeres no s’acaben de creure que Jesús ha ressuscitat. Pere s’aboca dins el sepulcre i constata que era buit. Està estranyat del que ha passat però encara no creu ben bé. La tomba buida no és una prova de la resurrecció sinó més aviat és un interrogant que només trobarà resposta en l’experiència del trobament a