Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2017

Sagrada Família: Jesús, Maria i Josep - 31 de desembre del 2017

Gn 15, 1-6; 21, 1-3                 Ps 102, 1-6.8-9           R/. 102,7a.8a Hb 11, 8.11-12.17-19 Lc 2, 22-40 Dintre de les festes de Nadal, la litúrgia catòlica-romana ens presenta avui l'exemple de la família de Natzaret, la família de Jesús. La humanitat de Jesús és una humanitat plena (“ en tot igual com nosaltres, llevat del pecat ”) i necessitava una família per a ésser educat, alimentat, estimat... Una família excepcional, perquè pare i mare eren els millors models de fe, d'esperança i d'amor, tal com hem anat veient en les lectures de les festes ja passades. L'evangeli ens presenta els pares de Jesús complint la llei pel que fa referència al rescat del primogènit. Una antiga tradició religiosa de l'Orient obligava a oferir a Déu en sacrifici el fill primogènit, però el Déu d'Israel refusava aquesta pràctica bàrbara i la llei prescrivia un sacrifici de rescat pel primogènit; en el cas de famílies pobres, que és el cas de Josep i Maria, n'hi h

Nadal del Senyor - 25 de desembre del 2017

(Lc 2, 15-20 i Jn 1, 1-18) En el segle de les novíssimes tecnologies, de la ciència més avançada, dels èxits més rotunds del desenvolupament de les capacitats creatives i de la raó humana, ¿què tenim a veure amb aquesta manera de viure, pensar i actuar dels pastors de l’Evangeli? Com ens hi podem veure reflectits? Què sabem del que ells van sentir, envoltats de la glòria de Déu? Com podem saber com és la veu d’un àngel? Com podem fer per ser guiats per la revelació que se’ns dóna del cel? I, rebem aquesta mena de revelacions de dalt? Què té a veure amb nosaltres, vivint en aquest món d’avui? Sant Serafí de Sarov fa més d’un segle, a la seva conversa amb Motovilov , parla d’aquesta manera: En l’època en què vivim s’ha arribat a una tal tebior en la fe, a una tal insensibilitat enfront de la comunió amb Déu, que gairebé ens hem allunyat de la veritable vida cristiana. Els textos de la Sagrada Escriptura ens semblen avui estranys... En molts altres passatges de la Sagrada Es

Diumenge 3 d'Advent - 17 de desembre del 2017

A Joan Baptista Déu l’envia com testimoni de la llum perquè comuniqui allò que a ell el fa viure i per això transmet als qui se li acosten aquesta confiança que ell té en Déu d’una manera senzilla i humil. Ell fa experiència i dóna testimoni de la proximitat salvadora de Déu.  Aquesta és una comunicació natural entre Déu creador i les criatures perquè les promou a l’existència i  les sosté permanentment en la mateixa.  Una comunicació de Déu que esdevé total en el Messies elegit, sobre qui reposa la plenitud de la divinitat d’una manera única, que no es repetirà mai més. Amb la vinguda del Messies, arriba el temps de la Bona Nova, el temps de l’abundància.  L’Esperit del Senyor és dóna generós i ungeix amb el seu amor tot aquell qui ho desitja i s’hi disposa. El nostre entorn necessita testimonis que parlin de Déu i que contagiïn confiança en Ell com ho feia el Baptista, obrint-li el camí enmig del poble. Ens fan falta testimonis de la llum enmig de la foscor dels nostres

Diumenge 2 d'Advent - 10 de desembre de 2017

Diumenge passat l'evangeli ens convidava a la vigilància; aquest diumenge a la conversió, al canvi de vida. Però, val la pena canviar de vida? Quina mandra! I, per a què? La introducció – títol de l'evangeli de Marc, que avui llegim – escoltem, ens dóna la pista: «Comença l'evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu». El missatge de Jesús és «evangeli, bona notícia». A tots / es ens agraden les bones notícies. Estem saturats de males notícies, de situacions dramàtiques que ens sobrepassen. El narrador de l'evangeli continua comentant que Jesús és «el Messies, Fill de Déu». Aquest llenguatge a nosaltres, dones i homes del segle XXI, ens resulta una mica estrany. El terme «Messies» per als contemporanis de Jesús significava resposta a les esperances més profundes, a les seves expectatives en tantes ocasions frustrades: era «bona notícia». D'altra banda, «Fill de Déu» anuncia que en la bona nova, Déu pren part; no és una cosa d'un il·luminat qualsevol,

Diumenge 1 d'Advent - 3 de desembre de 2017

Isaïes 63: 16b - 17. 19b     Tu, Senyor, ets el nostre pare; des de sempre, el teu nom és "Redemptor Nostre".  Oh, si esquincessis el cel i baixessis! Al teu davant es fondrien les muntanyes! Isaïes 64: 2b - 7 Baixaries, i les muntanyes es fondrien davant teu. / Mai no s'ha sentit a dir; cap orella no ha sentit, ni cap ull ha vist mai un altre Déu, fora de tu, que afavorís així els qui confien en ell! / Però ara has colpìt els qui amb goig obraven el bé i es recordaven dels teus camins. Tu t'has irritat i nosaltres ens hem desviat, per més que seguir-te era sempre la nostra salvació. / Tots som ara com gent impura, les nostres bones obres són com una roba tacada d'impureses. Ens hem marcit com la fulla caiguda, i les nostres culpes se'ns emporten com el vent. / Ningú no invoca el teu nom ni es desvetlla per recórrer a tu. Ens amagues la teva mirada i permets que ens fonguem per les nostres culpes. / Però malgrat tot, Senyor, tu ets el nost