Comentaris Bíblics Interconfessionals

Mateu 11, 25 – 30 El poble de Déu ha estat cridat a ser un poble senzill, humil, conformat amb allò que té, en allò que ha rebut. I, de tant poc que té, comparat amb aquells que tenen tant i tant, resulta que aquest poble, l’Israel de Déu, els creients, són infinitament més rics que els qui tant fan ostentació i ufanegen de tenir-ho tot.  No ens ha d’estranyar que Jesús mateix ens digui, als qui som poble de Déu: “ No tingueu por, petit ramat, que el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne .”  (Lc 12, 32) Si Déu Pare ha posat tota potestat a les mans del Fill, i els creients som, de veritat, ovelles de la seva pleta, tinguem per cert que  ens donarà amb Ell totes les coses. Cal, però, que siguem de debò ovelles del seu ramat. Aquestes ovelles són les qui coneixen el Pare, perquè el Fill els l’ha revelat. Recordem quan Felip va dir a Jesús: “ Senyor, mostra’ns el Pare i no ens cal res més. Jesús  li respon: Felip, tant de temps que estic amb vosaltres, i ...

La Litúrgia ens ofereix conèixer una mica més a aquests dos grans puntals de l’Església, Sant Pere i Sant Pau. Sant Pau era més jove que Sant Pere. En temps de Jesús Pau duria ser un adolescent. Es creu que Pau era un xicot estudiós i que estimava les tradicions jueves. En alguna ocasió va sentir a parlar de Jesús, va conèixer els seus deixebles i lluny d’acceptar la bona notícia de Jesús, més aviat la rebutjava fins a posar-s’hi en contra, enfrontant-s’hi a matar. Però un dia el Senyor se li va revelar i el va interpel·lar. Sant Pau va comprendre la seva equivocació i va conèixer a Sant Pere, es va convertir, es va fer batejar. L’ensenyament de Pere el va portar a aprofundir el coneixement i la fe en Jesús de Natzaret. Pau va anar fent un autèntic recorregut de missió evangelitzadora per diversos indrets de la Mediterrània on mantenia vincles amb cada comunitat cristiana que s’hi havia establert. A l’Evangeli, Sant Mateu incideix, amb certa càrrega pedagògica, donant a conèi...

S. Joan 6, 51-58 L'evangeli de Joan està ple de simbolismes que enriqueixen la nostre experiència cristiana. El text d'avui, ens remet a l'Eucaristia; al moment cim de tota celebració cristiana on el pa i el vi ens parlen del gran acte d'amor que Jesús va fer per nosaltres: donar-nos la seva vida. Som el que som, per aquest acte de lliurament i amor; quan participem del sagrament fem memòria de la mort de Jesús però també de la seva vida. Una vida que va ser testimoniatge ferm de l'amor del Pare pels més febles, pels malalts, pels desesperats, pels que  han perdut l'horitzó vital i les ganes de viure. Per això en participar de l'Eucaristia, hem d'expressar el nostre agraïment al Pare per donar-nos la vida, per trobar en el seguiment de Jesús el sentit de la nostra existència; perquè en la seva companyia tota solitud i foscor es dissipen, per donar pas al goig i a l'agraïment. Però aquesta participació del Sant Sopar, no la fem sols, estem acomp...

Homilies del Parenostre - Breviarium totius evangelii (TERTULIÀ, De oratione, PL 1,1153). Diumenge  de la S. Trinitat - A (15-06-2014): Ex 34,4b-6.8-9; Dn 3, 52-56; 2Co 13,11-13; Jo 3,16-18. Un dia Jesús pregava en un indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li demanà: «Senyor, ensenyeu-nos una pregària... Jesús els digué: «Quan pregueu digueu:... (Lc 11,1ss). Pare nostre, que esteu en el cel: El Senyor baixà enmig del núvol i proclamà el seu nom. Moisès s’ estigué allà amb ell. Un Déu que ve, surt del seu món, ens visita i la seva presència ens omple d’alegria, al cor, en la pròpia intimitat, en la pregària; transcendent però immanent, inabastable i ara també proper, que el coneixem a poc a poc, a cada encontre..., a cada visita... Llavors el Senyor passà davant d’ ell tot cridant: «Jo sóc el Senyor, Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor» (Ex). Cridant perquè entenguem bé com és, però ho anem descobrint, sentint, en el tracte, en l...

(Jn 20, 19-23; Fets, 2, 1-11; 1Co 12, 3b-7 i 12-13) Impossible fer un breu comentari que abasti els misteris de què ens parlen els textos de la festa de la Pentecosta: l’Esperit Sant, la Santíssima Trinitat, l’Església, el Nom de Jesús Crist, el perdó dels pecats. Segons sant Calixte i sant Ignasi Xantopoulos (s. XIV): La fi de la vida cristiana és el retorn a la gràcia perfecta de l’Esperit Sant, font de vida, que ens ha estat donada al principi en el baptisme en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant . De la tradició ortodoxa, occident ha rebut aquests darrers temps la pregària del cor, la invocació penitencial del Nom de Jesús Crist: Senyor Jesús Crist, Fill de Déu, tingues pietat de mi, pecador! Ningú no diu Jesús Senyor si no és en l’Esperit Sant. Com la multitud que s’agombolà a escoltar els deixebles, sentim cantar la glòria de Déu en els himnes que els himnògrafs bizantins composaren i que avui encara es canten a laudes, a la sortida del sol el diumen...