Diumenge de Pentecosta - 8 de juny

(Jn 20, 19-23; Fets, 2, 1-11; 1Co 12, 3b-7 i 12-13)

Impossible fer un breu comentari que abasti els misteris de què ens parlen els textos de la festa de la Pentecosta: l’Esperit Sant, la Santíssima Trinitat, l’Església, el Nom de Jesús Crist, el perdó dels pecats.

Segons sant Calixte i sant Ignasi Xantopoulos (s. XIV): La fi de la vida cristiana és el retorn a la gràcia perfecta de l’Esperit Sant, font de vida, que ens ha estat donada al principi en el baptisme en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.

De la tradició ortodoxa, occident ha rebut aquests darrers temps la pregària del cor, la invocació penitencial del Nom de Jesús Crist: Senyor Jesús Crist, Fill de Déu, tingues pietat de mi, pecador! Ningú no diu Jesús Senyor si no és en l’Esperit Sant.

Com la multitud que s’agombolà a escoltar els deixebles, sentim cantar la glòria de Déu en els himnes que els himnògrafs bizantins composaren i que avui encara es canten a laudes, a la sortida del sol el diumenge de la Pencosta i es reprenen a vespres del mateix diumenge, després de la Divina Litúrgia:

Tots els pobles han vist avui meravelles en la ciutat de David quan l'Esperit Sant ha davallat sota la forma de llengües de foc tal com ens ho explica sant Lluc: trobant-se tots reunits els deixebles del Crist,  de sobte ressonà al cel un terrabastall, una violenta borrasca de vent i aquest brogit omplí tota la casa on eren; i tots es posaren a parlar en llengües extrangeres per ensenyar la nova doctrina de la santa Trinitat.

L’Esperit Sant que és, que era, que serà sempre, sense principi i sense fi, gaudeix del mateix setial que el Pare i el Fill; Ell és la vida, el Senyor vivificant, la Llum i la Font de claredat; Ell és el Bé, el tresor de bondat; per Ell el Pare és conegut i el Fill glorificat; a tots ens revela l’únic poder i la unió íntima, i la mateixa adoració a la santa Trinitat.

L’Esperit Sant, llum i vida, aigua viva que brolla místicament, Esperit de saviesa, de ciència, de bondat, i de dretura, intel·ligència sobirana que purifica els pecats; és Déu i ens deifica; Foc de qui brolla foc, parla i actua i reparteix els carismes divins; per Ell tots el profetes i els Apòstols de Déu han rebut la corona en companyia dels màrtirs: estranya visió,  prodigi inaudit! el foc es divideix per al repartiment dels dons.

Rei del Cel, Consolador, Esperit de veritat, Tu que ets present arreu i omples tot, Tresor de béns i dador de vida, vine i habita en nosaltres, purifica’ns de tota màcula i salva les nostres ànimes, perquè Tu ets bondat.

P. Josep