Comentaris Bíblics Interconfessionals

TOT AIXÒ QUE TENS…DE QUI SERÀ? La vida passa per a tots, a rítmes diversos, de vegades passats i d'altres ben intensos, no sempre açò passats amb les nostres intencions. Però la vida, una per a tots, se'ns és donada per gaudir-la, per portar-la a la plenitud, i per tant per a que sigui signe i profecia d'una vida nova, més plena, més autètica, més significativa. Molts cops ens ocupem i ens preocupem a farcir-nos de coses, de recursos i d'instruments, per a gaudir. L'experiència ens diu que no sempre encert em però també, que no tot allò del que ens omplim ens ajuda. Hi ha experiències que ens esclavitzen i d'altres que ens alliberen. De què omplo la meva vida? Quan es parla de riquesa, una immensa majoria parla com aquella gent gran de la que parla «el petit príncep», una gent que tot ho mesura amb números, estadístiques, coses i més coses. Si només som capaços d'entendre qu som pel que tenim, no creieu que envellim massa ràpid? O que ens allunyem absu...

 Lc 11,1-13 Després dels episodis del bon samarità i de Marta i Maria, il·lustrant el doble manament de l’amor a Déu i al proïsme, resum de la Llei, l’evangelista Lluc presenta l’ensenyament de la pregària. Aprendre a pregar... El primer és demanar-ho: el Senyor n’ensenya a petició d’un dels deixebles que l’han vist fer-ho. I els dóna una pregària, breu: la santificació del nom del Pare, la vinguda del Seu regne, el pa de cada dia, el perdó dels propis pecats i saber perdonar l’altre, i no ser posats en temptació. I després els conta d’un amic a qui un altre amic li demana, a mitjanit, tres pans, perquè li ha arribat un tercer amic, hoste inesperat. Si el primer no dóna els pans per amistat, ho acabarà fent per la insolència... anticipant, d’alguna manera, el relat del jutge injust fent justícia a la viuda insistent. I continua: demaneu i se us donarà ... cerqueu i trobareu ... truqueu i se us obrirà ... Es refereix a demanar el pa de la pregària ensenyada? O als ...

  Hi ha ocasions que em trobo com Marta, atrafegat per un seguit de feines que he de resoldre, i això m’ajuda a pensar en l'ensenyament de Jesús, que ens diu que només hi ha una cosa necessària: acollir la seva paraula i estimar-lo per sobre de tot.¿Quantes vegades hem estat com Marta, atrafegats en multiplicitat de feines i atabalats i angoixats per mil problemes? Sovint hem de deixar el que és necessari per posar-nos a fer el que és urgent. Però avuiressona la veu de Jesús: «Només hi ha una cosa necessària, ¡escull la millor part!»   Marta i Maria, totes dues, acullen Jesucrist. Marta vol que no li manqui res i s’hi trobi bé a casa seva, i per això es desviu en les feines domèstiques, per obsequiar-lo el millor possible i perquè no li manqui res. Marta es “des-viu”, és a dir, no viu l'acollida, perquè es dispersa i està amoïnada. Maria, en canvi, considera més important restar al costat del Mestre i escoltar-lo. Marta és sincera en el seu afany, ho fa de cor, perquè e...

Dt 30,10-14; Col 1,15-20; Lc 19,38-42 El llibre de Deuteronomi el que llegim és molt important pel Nou Testament, ja que està en la línia de la tradició jueva que fa èmfasi en una nova «aliança». A parir de la traducció al llatí de Jerònim que va escollir « testamentum » és quan es comença a utilitzar en els idiomes moderns «testament». En l’evangeli de Lluc avui llegim «Beneit el que vi ve en nom del Senyor» és una cita del salm 118,26 modificada, que recitaven el pelegrins a l’entrar a Jerusalem, durant el temps de Pasqua, també era cantat en el Temple i el primer dia de la Pasqua (i d’altres festes importants) i abans i després dels menjars. Et pot pensar que si era una pràctica habitual de cada any i aquí se li dóna com adjudicat d’una manera especial a Jesús de Nazaret per part dels seus deixebles és perquè el tenien per una persona important. Els fariseus que hi ha en aquell moment consideren que no és correcte fer la lloança i per això demanen a Jesús que els r...