Diumenge 17 de durant l'any - 24 de juliol de durant l'any

 Lc 11,1-13

Després dels episodis del bon samarità i de Marta i Maria, il·lustrant el doble manament de l’amor a Déu i al proïsme, resum de la Llei, l’evangelista Lluc presenta l’ensenyament de la pregària.

Aprendre a pregar... El primer és demanar-ho: el Senyor n’ensenya a petició d’un dels deixebles que l’han vist fer-ho. I els dóna una pregària, breu: la santificació del nom del Pare, la vinguda del Seu regne, el pa de cada dia, el perdó dels propis pecats i saber perdonar l’altre, i no ser posats en temptació.

I després els conta d’un amic a qui un altre amic li demana, a mitjanit, tres pans, perquè li ha arribat un tercer amic, hoste inesperat. Si el primer no dóna els pans per amistat, ho acabarà fent per la insolència... anticipant, d’alguna manera, el relat del jutge injust fent justícia a la viuda insistent.

I continua: demaneu i se us donarà... cerqueu i trobareu... truqueu i se us obrirà... Es refereix a demanar el pa de la pregària ensenyada? O als pans demanats intempestivament? O potser són un mateix pa, el pa partit per repartir? I quina porta s’obrirà? Serà la porta tancada de l’amic desvetllat quan ja dormia?

I, encara, els explica d’un pare a qui el fill demana un peix o un ou: en cap cas, fins essent dolent, no li donarà una serp o un escorpí. Reblant l’ensenyament amb un molt més, doncs, el Pare del cel donarà l’Esperit Sant als qui li demanen.

En la pell de qui s’han de posar els deixebles? Han demanat una pregària, unes paraules. I el Senyor les ensenya. I afegeix com les han de dir. Amb insistència, pregant i acudint al Senyor, a l’amic, fins i tot a deshora. I adreçant-se al Pare com a fills, obrint-se a rebre’n el do demanat, i no només el més material, sinó també l’Esperit Sant que els farà testimonis Seus en el món.

Olga Nicolau Balasch

Monja del Monestir de Sant Benet de Montserrat