Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2015

Diumenge 12 de durant l'any - 21 de juny de 2015

Marc 4:35-41 Els textos evangèlics tenen com a finalitat reforçar i encoratjar la fe de les comunitats a les qui van dirigides. El text que avui ens proposa el leccionari és ric en simbologia: la nit, el mar, la tempesta i units a aquests elements, l'evangelista descriu una ventall d'emocions dels deixebles com son la por, el dubte i l'ansietat més profunda. En aquest escenari, Jesús està profundament dormit en la barca; aquesta actitud molesta i irrita als deixebles. Jesús respon a la seva ansietat amb una pregunta enigmàtica: on està la vostra fe?, i al moment la tempesta desapareix i torna la calma. Tots nosaltres vivim, en major o menor mesura, “tempestes” com l'atur, la malaltia, conflictes personals i dubtes, que amenacen la nostra vida, generant gran ansietat i intranquil·litat. En aquests moments, com els deixebles, creiem que Jesús està dormit, que no es recordar  de nosaltres i això ens irrita encara més. I quan Jesús “desperta” també ens interpel·la amb

Diumenge 11 de durant l'any - 14 de juny de 2015

Mc 4, 26-34   Ambdues paràboles del fragment de l’evangelista Marc, ens conviden a ser contemplatius per tal de comprendre la grandesa del Regne de Déu, emmirallat en les petites llavors. Acostumats a ser els executors de les nostres tasques, ens crida l’atenció que Jesús no posa l’accent en  l’esforç del pagès que prepara la terra, l’adoba, la sembra, ... esperant que la collita sigui ben bona, sinó que ens fa posar l’atenció en les llavors i ens parla d’algunes llavors ben petites., de tal manera que fa notar “ De nit i de dia, mentre ell dorm o està llevat, la llavor germina i creix sense que ell sàpiga com” . Certament que acostumats a treure’n rendiment del nostre treball, l’atenció del pagès no s’esmenta en els treballs previs, sinó en el desenvolupament de la llavor, independentment de si  dorm o bé està aixecat . Estem acostumats a que s’apliquin tota mena de mètodes i procediments que garanteixin el major èxit en l’execució de les activitats productives, obtenint

Solemnitat del Cos i de la Sang de Crist - 7 de juny de 2015

E U C A R I S T Í A             ( Marcos 14:22 a 25) Hoy tenemos ante nosotros el importante momento en el que Jesucristo instituyó lo que se ha dado en llamar la EUCARISTÍA o la SANTA CENA. Fue justo en el tiempo de la celebración de la Pascua, recordando la salvación del pueblo judío de la esclavitud egipcia, y sabiendo que, aquel mismo día, Él iba a realizar la obra de la Salvación para todo el mundo que quiera aceptársela. Y creo que mandó su institución principalmente por tres motivos: 1.)RECORDATORIO.  Sabiendo lo olvidadizos que somos, quiso que, cada primer día de la semana, lo hagamos. Y que tengamos la reconsideración de que el Calvario ha de recordarnos también nuestra “salida personal de Egipto”(pecado). Por eso nos lo dejó como un mandato (Hechos de los Apóstoles 20:7). 2.)COMPAÑERISMO. El deseo y la Intención de estar  Todos Juntos. Si lo queremos, es algo sencillo de hacer; sólo hace falta el poner voluntad. Y…durante ese rato, pensar (¡cuánto nos

La Santíssima Trinitat - 31 de maig de 2015

Mt 28,16-20. Al veure a Jesús els deixebles es postraren davant d’Ells, al postrar-se davant de Jesús Ressuscitat reconeixen que a Ell se li dona tot honor i tota gloria. Galilea es el lloc on comença la missió de Jesús d’evangelitzar a totes les nacions. L’ensenyança de Jesús es presenta com un manament, es la de la voluntat de Déu, anunciada en la Lley i en els i els profetes. Han de guardar aquesta ensenyança en els seus cors i l’han d’anunciar a –totes les nacions. Jesús encomana als seus la missió de batejar tots els pobles en el nom del Pare, del Fill, i del Esperit Sant. Batejar prové de baptitzo submergir, es col·laborar a fer que hi hagi més persones que participin d’aquest triple dinamisme per entrar a  formar part del nou poble de Déu. Batejar en el Pare impulsa a referir totes les coses a la inesgotabilitat del Misteri del –qual provenim. Invocar a Déu com a Pare, la persona del Pare s’identifica amb la transcendència absoluta. El bateig en el nom del Pare indica