Diumenge 11 de durant l'any - 14 de juny de 2015


Mc 4, 26-34 

Ambdues paràboles del fragment de l’evangelista Marc, ens conviden a ser contemplatius per tal de comprendre la grandesa del Regne de Déu, emmirallat en les petites llavors.

Acostumats a ser els executors de les nostres tasques, ens crida l’atenció que Jesús no posa l’accent en  l’esforç del pagès que prepara la terra, l’adoba, la sembra, ... esperant que la collita sigui ben bona, sinó que ens fa posar l’atenció en les llavors i ens parla d’algunes llavors ben petites., de tal manera que fa notar “De nit i de dia, mentre ell dorm o està llevat, la llavor germina i creix sense que ell sàpiga com”. Certament que acostumats a treure’n rendiment del nostre treball, l’atenció del pagès no s’esmenta en els treballs previs, sinó en el desenvolupament de la llavor, independentment de si  dorm o bé està aixecat.

Estem acostumats a que s’apliquin tota mena de mètodes i procediments que garanteixin el major èxit en l’execució de les activitats productives, obtenint els productes amb els millors standards de qualitat i de quantitat , de mode que puguem ser ben competitius en la relació qualitat/preu, cosa que sempre redunda en una millora de les vendes.

Del creixement de la llavor, Jesús-, curiosament, fa fixar-nos en l’acció sorprenent de Déu que la fa germinar i créixer, I aquest creixement  es produeix sense que el pagès sàpiga com”. Es tracte d’una invitació que ens fa Jesús més enllà de les tasques d’eficiència productives i responsables del pagès o de qualsevol de les nostres activitats, que són importants, sinó donant un pas més que ens permeti d’acollir el gra sembrat, com una autèntic do de Déu que porta vida, que porta fruit.

Ens deixem impregnar per la Paraula de Déu, fins hi tot la seguim amb assiduïtat, no només en els nostres llocs de culte, sinó també a nivell familiar i/o personal, però em pregunto si l’atenció a aquesta Paraula de Déu, ens deixem que ens interpel·li prou i fem un procés de conversió o be anem fent?

Les paràboles de Jesús (Mc 4, 26-34), son una invitació a fixar-nos e el Regne de Déu, significat per les petites llavors i, per això, Jesús vol que la nostra aportació vagi més enllà dels preparatius per entrar, -de plè-, en el moll de l’òs de la llavor, perquè creades amb l’amor de Déu són vida autèntica que dona fruit.

Siguem nosaltres com les llavors, (també fetes per la voluntat de Déu), deixem que més enllà de les nostres responsabilitats, esforços, esperances i, si voleu, dèries, siguem capaços de contemplar-la, amb l’amor i la generositat que Déu ens l’ha donat.

Que aquesta oportunitat que ara el Senyor ens permet d’escorcollar els nostres cors, posant-hi la seva Paraula en el coneixement del Regne de Déu, serveixi per acollir de manera renovada la nostra vida, com tantes llavors que Déu ha posat en aquest món i vol que creixem i donem molt de fruit, un fruit que esdevé de l’Esperit Sant i de la nostra capacitat d’estimar a Déu i als germans, contemplant de manera il·lusionada i misteriosa la nostra experiència de “vida”, que Déu ens regala.



Mn. Josep Maria Gómez, Diaca

Comentaris