Diumenge 18 de durant l'any - 31 de juliol de 2016


TOT AIXÒ QUE TENS…DE QUI SERÀ?

La vida passa per a tots, a rítmes diversos, de vegades passats i d'altres ben intensos, no sempre açò passats amb les nostres intencions. Però la vida, una per a tots, se'ns és donada per gaudir-la, per portar-la a la plenitud, i per tant per a que sigui signe i profecia d'una vida nova, més plena, més autètica, més significativa.
Molts cops ens ocupem i ens preocupem a farcir-nos de coses, de recursos i d'instruments, per a gaudir. L'experiència ens diu que no sempre encert em però també, que no tot allò del que ens omplim ens ajuda. Hi ha experiències que ens esclavitzen i d'altres que ens alliberen. De què omplo la meva vida?
Quan es parla de riquesa, una immensa majoria parla com aquella gent gran de la que parla «el petit príncep», una gent que tot ho mesura amb números, estadístiques, coses i més coses. Si només som capaços d'entendre qu som pel que tenim, no creieu que envellim massa ràpid? O que ens allunyem absurdament els uns dels altres, dient-nos tots «cristians»?
Han estat molts els mitjans de comunicació que han parlat de la riquesa, associant-la només a l'economia. I de l'economia tothom té la seva pròpia visió. Quin cansament. Els diners són un vell ídol. Al cap i a la fi, insaciable. Els diners porten a la llibertat o l'esclavitud? De quina riquesa parla Jesús? Qui és veritablement ric? El qui té més o el qui necessita menys?.
Serem els cristians els qui ens deixarem embolicar pel món de les xifres? La nostra veritable riquesa no la trobem en les coses, sinó en les persones. Les nombroses desigualtats del nostre món ens haurien de fer pensar d'una mandra més ecumènic iva, per a descobrir la veritable riquesa del servei, de la solidaritat, de la caritat.
Un petit incís. Aquests dies comencen les colònies, campaments i rutes de molts centres d'Esplai. També aquests dies ha tingut lloc la jornada mundial de joventut. Preguem tots junts, amb insistència, per a saber-nos enriquir de l'amistat de Jesús, i que els qui venen darrera nostre s'enriqueixin d'un Jesús que ens volem més com a germans seus, i els uns dels altres.



Daniel Palau, prevere del bisbat de sant Feliu de Llobregat

Comentaris