Diumenge 15 de durant l'any - 10 de juliol de 2016

Dt 30,10-14; Col 1,15-20; Lc 19,38-42

El llibre de Deuteronomi el que llegim és molt important pel Nou Testament, ja que està en la línia de la tradició jueva que fa èmfasi en una nova «aliança». A parir de la traducció al llatí de Jerònim que va escollir «testamentum» és quan es comença a utilitzar en els idiomes moderns «testament».

En l’evangeli de Lluc avui llegim «Beneit el que vi ve en nom del Senyor» és una cita del salm 118,26 modificada, que recitaven el pelegrins a l’entrar a Jerusalem, durant el temps de Pasqua, també era cantat en el Temple i el primer dia de la Pasqua (i d’altres festes importants) i abans i després dels menjars.

Et pot pensar que si era una pràctica habitual de cada any i aquí se li dóna com adjudicat d’una manera especial a Jesús de Nazaret per part dels seus deixebles és perquè el tenien per una persona important.

Els fariseus que hi ha en aquell moment consideren que no és correcte fer la lloança i per això demanen a Jesús que els renyi. La resposta de Jesús és clara, no accepta cap tipus de violència i és un dels trets que vol eliminar d’arrel. Fet que fins al dia d’avui encara no sembla ser una normativa rellevant pel cristianisme, ja que al llarg dels temps ha anat com desconnectada de la fe o del comportament cristià.

Jesús quan arriba prop Jerusalem al veure-la arrancà a plorar per ella. Aquí expressa les seves emocions humanes sobre el rebuig que detecta per part dels seus. Les promeses de l’Antic Testament han estat anul·lades, ja que no ha estat reconegut i no reconeixen qui porta la pau.

Sembla que el cristianisme continuï atrapat en la idea d’un Déu violent, sense voler donar el pas de seguir Jesús amb un amor incondicional com fa Ell.

Mª Pilar Lozano Ferrer

Llicenciada en Ciències Religioses