Diumenge 16 de durant l'any - 17 de juliol de 2016

 

Hi ha ocasions que em trobo com Marta, atrafegat per un seguit de feines que he de resoldre, i això m’ajuda a pensar en l'ensenyament de Jesús, que ens diu que només hi ha una cosa necessària: acollir la seva paraula i estimar-lo per sobre de tot.¿Quantes vegades hem estat com Marta, atrafegats en multiplicitat de feines i atabalats i angoixats per mil problemes? Sovint hem de deixar el que és necessari per posar-nos a fer el que és urgent. Però avuiressona la veu de Jesús: «Només hi ha una cosa necessària, ¡escull la millor part!»

 

Marta i Maria, totes dues, acullen Jesucrist. Marta vol que no li manqui res i s’hi trobi bé a casa seva, i per això es desviu en les feines domèstiques, per obsequiar-lo el millor possible i perquè no li manqui res. Marta es “des-viu”, és a dir, no viu l'acollida, perquè es dispersa i està amoïnada. Maria, en canvi, considera més important restar al costat del Mestre i escoltar-lo. Marta és sincera en el seu afany, ho fa de cor, perquè estima Jesús; tanmateix, el Mestre es conforma amb menys i vol més, valgui la paradoxa, perquè el més important no és donar coses a Déu o als germans, sinó donar-nos nosaltres mateixos. Marta volia acollir Jesús i li oferia coses; Maria s’oferia ella mateixa, escoltant amb atenció i sentint-se acollida pel Salvador.

Un altre aspecte remarcable és el fet que, en aquella època, les dones havien d'estar per les feines de la casa, mentre els homes rebien els convidats i conversaven amb ells. Però Jesús trenca els motlles per mostrar-nos que en el Regne de Déu ja no hi ha distincions.La lliçó que avui ens ensenya la Paraula de Déu és que ens cal trobar la unitat de vida en tot allò que fem; mirem de no deixar-nos emportar per l'atabalament i la dispersió; el Senyor ens convida a aturar-nos per reflexionar i pregar, perquè tot el que fem tingui sentit i unitat en allò que és el millor i més necessari: acollir i estimar.

Joaquim Meseguer