La Santíssima Trinitat - 15 de juny

Homilies del Parenostre - Breviarium totius evangelii (TERTULIÀ, De oratione, PL 1,1153).

Diumenge  de la S. Trinitat - A (15-06-2014): Ex 34,4b-6.8-9; Dn 3, 52-56; 2Co 13,11-13; Jo 3,16-18.

Un dia Jesús pregava en un indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li demanà: «Senyor, ensenyeu-nos una pregària... Jesús els digué: «Quan pregueu digueu:... (Lc 11,1ss).

Pare nostre, que esteu en el cel:

El Senyor baixà enmig del núvol i proclamà el seu nom. Moisès s’estigué allà amb ell. Un Déu que ve, surt del seu món, ens visita i la seva presència ens omple d’alegria, al cor, en la pròpia intimitat, en la pregària; transcendent però immanent, inabastable i ara també proper, que el coneixem a poc a poc, a cada encontre..., a cada visita... Llavors el Senyor passà davant d’ell tot cridant: «Jo sóc el Senyor, Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor» (Ex). Cridant perquè entenguem bé com és, però ho anem descobrint, sentint, en el tracte, en la seva experiència; i vol ser un Déu de vida. És el Déu-Amor.

Que la gràcia de Jesucrist, el Senyor, l’amor de Déu i el do de l’Esperit Sant siguin amb tots vosaltres (2Co).

Ja era la fe des de l’inici, la percepció d’un Déu més semblant a la nostra psicologia: un Déu amor, comunitat, família, relació, comunicació, diàleg...: trinitari.

Déu estima tant el món, que ha donat el seu fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell (Jo). El Pare, el seu Fill, l’Esperit Sant..., no poder absolut, sinó relació que només es construeix des de l’amor i, per això, des de la llibertat. I un Déu trinitari que aposta per la vida. Així l’Església també com Jesús no condemnarà, i sí serà experiència de salvació, promotora de vida, i vida “eterna”, aquella que ens dóna vida de veritat, que val sempre: pau, veritat, justícia, solidaritat, amor..., i la del cel també, finalment.

Déu estima tant el món, que ha donat el seu fill únic... Déu-Amor que estima tant, com un pare i una mare; i perquè és tant gran aquest amor un fill no es dóna mai..., si no és pels altres fills que sóc jo, tu, nosaltres.

Vingui a nosaltres el vostre Regne.

Germans, estigueu contents, refermeu-vos, animeu-vos, viviu en pau i ben avinguts, i el Déu de l’amor i de la pau serà amb vosaltres. Saludeu-vos els uns als altres amb el bes de pau (2Co). Signes de l’arribada del Regne de Déu, on de veritat ell hi regna: on hi ha fraternitat, respecte, pau...

Déu estima tant el món, que ha donat el seu fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna (Jo). El Regne de Déu és la voluntat de vida de Déu, ara salvadora, que s’encarna en el compromís dels cors que l’acullen: promoure la vida allí on s’ha perdut, s’ha menystingut, s’ha matat...

I perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors.

«Jo sóc el Senyor, Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor»... «Senyor, si m’heu concedit el vostre favor, vingueu vós mateix a acompanyar-nos. És veritat que és un poble rebel al jou, però vós ens perdonareu les culpes i els pecats, i fareu de nosaltres la vostra heretat» (Ex). Més en allà del sentiment de culpa, de pecat, d’equivocació, del mal comés..., tenim l’experiència de misericòrdia de Déu, que és experiència de perdó i alliberament, que ens torna la pau i la dignitat, sinó tenim la desesperació.

Els qui creuen en ell, no seran condemnats. Els qui no creuen, ja han estat condemnats, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu (Jo). Ens condemnem nosaltres mateixos quan ens tanquem a l’amor, a l’Amor, a la misericòrdia; i d’això se’n diu orgull.

L’Esperit del Parenostre avui...

Cal buscar espais, moments, oportunitats d’encontre de persones, polítics, pobles...  per tornar a refer el diàleg, superar violències i injustícies passades, per refer la pau i la concòrdia..., perquè la vida torni a ser possible.

Mn. Miquel Garcia Bailach