Diumenge 14 de durant l'any - 6 de juliol

Mateu 11, 25 – 30

El poble de Déu ha estat cridat a ser un poble senzill, humil, conformat amb allò que té, en allò que ha rebut. I, de tant poc que té, comparat amb aquells que tenen tant i tant, resulta que aquest poble, l’Israel de Déu, els creients, són infinitament més rics que els qui tant fan ostentació i ufanegen de tenir-ho tot.  No ens ha d’estranyar que Jesús mateix ens digui, als qui som poble de Déu: “No tingueu por, petit ramat, que el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne.”  (Lc 12, 32)

Si Déu Pare ha posat tota potestat a les mans del Fill, i els creients som, de veritat, ovelles de la seva pleta, tinguem per cert que  ens donarà amb Ell totes les coses. Cal, però, que siguem de debò ovelles del seu ramat. Aquestes ovelles són les qui coneixen el Pare, perquè el Fill els l’ha revelat. Recordem quan Felip va dir a Jesús: “Senyor, mostra’ns el Pare i no ens cal res més. Jesús  li respon: Felip, tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui m’ha vist a mi, ha vist el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare?” (Jn 14, 8)

Tinguem present, per damunt de tot el text que avui toca, que el moll de l’os el trobem en les paraules de Jesús: “Ningú no coneix el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar.” Tenim, doncs, que només podem arribar a la coneixença de Déu Pare mitjançant Jesucrist. I tampoc no podem arribar a la coneixença de Jesús, si el Pare no ens hi porta. En un altre indret Jesús diu: “Per això us he dit que ningú no pot venir a mi si no li ho concedeix el Pare.” (Jn 6, 65) I no hi ha cap altre camí. Els qui prediquen altres camins, enganyen.

La crida de Jesús, a adreçar-se a ell, a tots aquells sobre els quals pesa la càrrega de la culpa per causa del  pecat, trobaran el repòs i l’alliberament de la seva càrrega, experiència que tot creient en Crist ha de viure en la necessària conversió. “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. I accepteu el meu jou, que és suau, i la meva càrrega és lleugera.”

Manel Alonso Figueres