Diumenge de Rams - 17 d'abril - Primera lectura

Is 50,4-7
"El Senyor, Déu sobirà, m'ha donat un parlar que convenç, perquè, amb la paraula, sàpiga sostenir els cansats. Un matí i un altre em desvetlla perquè l'escolti i sàpiga parlar i convèncer. El Senyor, Déu sobirà, m'ha parlat a cau d'orella, i jo no m'he resistit ni m'he fet enrere. He parat l'esquena als qui m'assotaven, i les galtes als qui m'arrencaven la barba; no he amagat la cara davant d'ofenses i escopinades. Però el Senyor, Déu sobirà, m'ajuda, i per això no em dono per vençut; per això paro la cara com una roca i sé que no quedaré avergonyit."



No hi ha res més suggeridor a l'Antic Testament per meditar la Passió de Jesús que els poemes del Servent del Senyor, el qual és de debò un esbós bellíssim de la figura del Messias pacient. El text que se'ns presenta forma part del tercer poema o cant; a través d'ell, el profeta anuncia quina ha de ser la missió del Messias esperat: donar vida assumint el sofriment, la vida i la mort de cada un dels membres de la humanitat. Tot i que en la tradició cristiana els càntics del Senyor són uns textos molt evidents de com ha de ser el Messias, en la tradició, jueva, eren uns passatges que havien quedat amagats, en un lloc molt secundari, davant la visió triomfalista que hom tenia de l'Enviat que els israelites esperaven.


El Servent sap que ha vingut a complir una missió. Jesucrist vol fer en tot la voluntat del Pare, que consisteix en què tots els homes se salvin i arribin a conèixer la veritat (1 Tim 2,4). El Servent està atent a escoltar i apareix com un iniciat en el sofriment: la seva esquena, les seves galtes, el seu rostre, reben molts cops; però és fort, pacient i sap encaixar tot allò que se li ve al damunt. Tanmateix, allò que propugna la fe cristiana no és pas el sofriment perquè sí, sinó l'amor incondicional que és capaç d'arribar fins a les últimes conseqüències i, per tant, sap assumir el dolor i el sofriment quan això és necessari. El Servent, que estima i sofreix, se sent capacitat per atansar-se als qui pateixen i se senten abatuts; tot compartint el seu dolor, els podrà dir unes paraules alentadores.


Ara bé, no tot queda en dir belles paraules. Si el Servent ha assumit el sofriment fins al punt de passar per la mort, és per lluitar contra aquests agents que amenacen la vida humana i vèncer-los en llur propi terreny. En Servent confia plenament en l'èxit de la seva missió, perquè sap que Déu és amb Ell i l'ajuda. Jesucrist sap que el Pare l'ha acreditat davant el món.



Mn. Joaquim Messeguer

Comentaris