Diumenge 1 d'Advent - 30 de novembre
Déu encara està
implicat en la seva obra; el seu projecte encara s’està realitzant.
Pare nostre, que
esteu en el cel:
Vós, Senyor, sou el nostre pare...;
...nosaltres som argila i vós, el terrisser; tots som obra de les vostres mans (Is). Una bonica imatge de
la relació Creador-criatura; Déu plasma el seu enginy, la seva bellesa i el seu
amor en cada un dels seus fills i filles; i a les seves mans ens sentim plens
de vida; som l’obra que encara s’està fent amb tantes esperances de llibertat, de
justícia...; ens queda tant per gestar-nos del tot!
Sigui santificat el
vostre nom.
Senyor, ¿per què deixeu que ens
desviem dels vostres camins...? (Is). Encara no s’ha manifestat del tot la glòria de Déu..., en tants fills i
filles tocats pel sofriment.
Vingui a nosaltres
el vostre Regne.
Oh, si esquincéssiu el cel i
baixéssiu...(Is). ... veniu a salvar-nos..., gireu des del cel
els vostres ulls, veniu i visiteu aquesta vinya... (Sl). És la pregària, l’anhel i l’esperança que el Regne de Déu vingui prompte,
a cada racó del món, a cada cor, i sigui realitat no somni, utopia, ni desig
encara... Jesús ve sempre que li obrim la vida, i genera aquest Regne..., un Regne que ja està entre nosaltres
però encara no del tot.
Faci’s la vostra
voluntat, així a la terra com es fa en el cel.
Sempre beneeixo Déu per vosaltres...,
és ell qui us ha cridat a viure en comunió amb el seu Fill Jesucrist (1C). Jesús és manifestació
i compendi de totes les riqueses que Déu ens dóna: ser fills i germans, com ell.
... deixa els seus criats
responsables de les tasques que confia a cadascun... (Mt). Ara el món i la història Déu
els ha deixat a les nostres mans, en som protagonistes i responsables, ... de
ser fills i ser germans.
El nostre pa de
cada dia doneu-nos Senyor, el dia d’avui.
De tot us ha enriquit en ell: de
tot do de paraula i de coneixement (1C). Un Regne que ens porta pa, i salut, i dignitat, i cultura, i
fraternitat, i vida eterna, i cel..., tot el que sacia les esperances humanes;
per això diem: Veniu, Senyor Jesús,
vingui el vostre Regne!*
I perdoneu les
nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors.
Reconcilieu-vos amb nosaltres per
amor dels vostres servents... (Is).
Tornar a la font d’on raja l’Amor, dins.
I no permeteu que
nosaltres caiguem a la temptació.
«Estigueu atents, vetlleu..., mireu
que no us trobi dormint... Vetlleu»
(Mc). Res ens adormi: ni ideologies, ni béns materials, ni
el mateix sofriment, ni la rutina ni els desenganys, ni cap crisi..., res
apagui les esperances del cor. És la temptació del desànim, del conformisme... Ens
cal un esperit despert, crític, esperançat, la mirada del cor. ... perquè el
dia de Jesucrist, el nostre Senyor, sigueu trobats irreprensibles (1C).
Ans deslliureu-nos
de qualsevol mal.
Ens
marcim tots nosaltres com la fulla caiguda... (Is). No ens apartarem mai més de vós... (Sl). Encara inconformistes, indignats,
amb tota forma de mal i d’egoisme, i de mort..., que maten l’esperança.
Cultivem l’esperit crític i inconformista que
manté viva l’esperança.
Mn. Miquel Garcia Bailach
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada