Dt 4,1-2.6-8; Salm 14; Jm
1,17-18.21b-22.27;Mc 7,1-8a.14-15.21-23.
El Déu-Amor present
en el cor de la vida que ens dóna.
Pare nostre, que esteu en el
cel:
I realment, quina és la nació que tingui els seus déus
tan a prop, com el Senyor, el nostre Déu, és a prop nostre sempre que
l'invoquem?(Dt).Déu a prop, tan a prop...!; el sentim present en la seva
creació, en la pròpia vida i en la història... Quin és el “sentit” per sentir
Déu?; on resideix aquesta percepció...? Enla interioritat del nostre cor
inquietque cerca el sentit de la vida, on ens obrim al Misteri de la vida que
ens sobrepassa... I l’amor que ens fa vulnerables a l’amor, a l’Amor, també ens
obre al transcendent.
Senyor, ¿qui podrà estar-se a casa vostra? El qui obra honradament i practica la
justícia, diu la veritat tal com
la pensa; quan parla, no escampa
calúmnies. Mai no fa mal al
proïsme, ni carrega a ningú res
infamant...No fia els seus diners a interès, ni
es ven per condemnar cap innocent... (Sl).A casa del
Pare només s’hi pot viure des de l’autenticitat de vida, com a fills i des de la
fraternitat.
... tot el que rebem de bo, tot do perfecte, prové de
dalt, baixa del pare dels estels... Participem
dels béns de Déu, les creatures de l’acció del creador, el fill de la vida de
la mare i del pare... Ell ha decidit lliurement que la proclamació de la veritat
ens fes néixer a la vida, perquè fóssim com un primer fruit de tot el que ha
creat (Jm). Tot els que
som és do, gratuïtat...; aquesta és la veritatque ens fa: la veritat de l’Amor,el voler de Déu d’estimar-nos
sempre.I de l’amor, de l’Amor, sempre en neix la vida.
Faci’s la vostra voluntat,
així a la terra com es fa en el cel.
«Ara, Israel, escolta els decrets i les prescripcions que
avui us ensenyo, i compliu-los. Així viureu, entrareu al país que el Senyor, el
Déu dels vostres pares, us dóna, i en prendreu possessió. No afegiu res als
manaments que jo us dono ni en tragueu res... Guardeu-los i poseu-los en
pràctica. Si ho feu així, tots els pobles us tindran per assenyats i molt
intel·ligents...”. I, quina és la nació, per gran que sigui, que tingui uns
decrets i unes prescripcions tan justes com aquesta Llei que jo us he donat
avui?» (Dt).Ara una llei per sempre, per assegurar l’experiència
de l’èxode per sempre: per viure més enllà de tota esclavitud i viure la llibertat;
és la llei de l’amor per assegurar la fraternitat i la llibertat sigui un bé
per a tots.
Acolliu amb docilitat la paraula plantada en vosaltres.
És una paraula que té el poder de salvar-vos. Però no us limiteu a escoltar-la,
que us enganyaríeu a vosaltres mateixos: l'heu de posar en pràctica. La religió
pura i sense taca als ulls de Déu és que ajudeu els orfes i les viudes en les
seves necessitats, i us guardeu nets de la malícia del món(Jm).La paraula
que ens salva és la paraula “amor”. L’amor de veritat mai són només paraules,
també obres. La verdadera religió del Déu-Amor és estimar, cercar el bé dels
altres.
«Per què els vostres deixebles no segueixen la tradició
dels ancians i mengen amb les mans impures?» Jesús els respongué: «... Vosaltres
abandoneu els manaments de Déu per mantenir les tradicions dels homes... Res
del que entra dintre de l'home des de fora no el pot contaminar; només allò que
surt de l'home, el pot contaminar, perquè de dins de l'home, és a dir, del seu
cor, en surten els pensaments dolents que el porten a cometre fornicacions,
robatoris, assassinats, adulteris, estafes, maldats, enganys, indecències,
enveges, insults, arrogància, ximpleria...»(Mc).Jesús porta la nostra mirada més en dins, al
cor, a la consciència, ens porta del compliment extern a l’autenticitat
interior, i ens convida a no quedar-nos en unes pràctiques que no toquen el convenciment
i la llibertat. De lo religiós, lo social i lo polític, del que és moda, de tot
allò establert socialment... (que és la educació), cal anar a les virtuts del
cor, de pau i justícia, i caritat... que el fan lliure i protagonista, i el fan
bo; i el fan major d’edat.
Som el que som per dins.
Mn. Miquel Garcia Bailach
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada