1Re 19,4-8; Salm 33; Ef4,30-5,2; Jo 6,41-51.
Deler
de Déu, deler de l’Amor, al cor.
Pare
nostre, que esteu en el cel:
Tasteu i veureu que n'és de bo el Senyor; feliç
l'home que s'hi refugia (Sl).L’experiència de Déu també és un
espai humà, una possibilitat humana a l’abast, que ens és d’autenticitat
personal.
Sou fills estimats de Déu: imiteu el vostre Pare;
viviu estimant, com el Crist ens estimà... Jesús és fill que acull el do de
la vida del Pare. Jesús va descobrir, i aprendre, a ser fill i a estimar. També
nosaltres som fills i rebem el ser del Pare. ... ell s'entregà per nosaltres, oferint-se a Déu com
una víctima d'olor agradable(Ef). Estimar és morir, donar la
vida..., per donar vida.
«Aquest, no és Jesús, el fill de Josep? Nosaltres
coneixem el seu pare i la seva mare, i ara diu que ha baixat del cel?».Déu ens arriba per la
història, encarnat: el contemplem en la vida que ens parla i en Jesús. Ningú no pot venir a mi si no l'atreu
el Pare que m'ha enviat. És l’amor
que cerquem, l’Amor que ens ha estimat primer. Tots
els qui han sentit l'ensenyament del Pare i l'han après vénen a mi. No vull dir
que algú hagi vist mai el Pare: només l'ha vist el qui ve de Déu... En la recerca de Déu trobem Jesús, que
ens revela el Déu-Amor, que és Donació. ...
els qui creuen tenen vida eterna(Jo). L’amor, l’Amor, no passa, és més fort que la mort.
Vingui
a nosaltres el vostre Regne.
I els qui vénen a mi, jo els ressuscitaré el darrer
dia(Jo).Jesús ressuscita lo millor de
nosaltres.
Faci’s
la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel.
He demanat al Senyor que em guiés; ell m'ha
escoltat, res no m'espanta. En
el desig sincer de Déu surt ell mateix al nostre encontre (ni que es faci esperar);
ens atreu amb el deler, mai acomplert del tot, de vida, d’autenticitat, de
veritat, de pau, de llibertat... Alceu vers ell la mirada. Us omplirà de llum (Sl).L’experiència
del Déu-Amor és llum, que ens fa veure la realitat des de l’amor, com una revelació,
que tot ho omple, present en tot, de qui tots en participem.
El
nostre pa de cada dia doneu-nos Senyor, el dia d’avui.
«Aixeca't i menja, que tens molt de camí a fer.» ... i
amb la força d'aquell aliment caminà quaranta dies i quaranta nits, fins que
arribà a l'Horeb, la muntanya de Déu(1R).Quin aliment en el camí vers Déu? És un itinerari
interior el que fem, de fills, existencial..., i és Déu mateix que es fa
aliment perquè continuem el camí de la seva recerca i el pressentim. És ell qui
envia el seu àngel, les seves mediacions que ens parlen, persones i
circumstàncies, que ens susciten el deler, les vivències per les que ens va
atraient. Tots tenim que fer la nostra Pasqua d’alliberament, la nostra
ascensió interior. Llavors el camí personal interior i la missió s’entrellacen.
És l’experiència de Déu que allibera de situacions de mort i alimenta
esperances, i fa més gran l’horitzó de la mirada.
Jo sóc el pa que dóna la vida... Qui menja aquest pa,
viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn: perquè doni
vida al món» (Jo).Jesús, la seva vida, les seves
paraules, la seva mort i resurrecció ens són pa de vida, eterna; alimenten les
fams de l’ànima, de vida.
I
perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors.
Lluny de vosaltres tot malhumor, mal geni, crits,
injúries i qualsevol mena de dolenteria. Sigueu bondadosos i compassius els uns
amb els altres, i perdoneu-vos tal com Déu us ha perdonat en Crist(Ef). Déu és Amor, el seu amor
torna a fer-se sentir en el perdó; el seu és un amor incondicional.
Sempre l’amor ens salva, salva el
món.
Mn. Miquel García Bailach
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada