Diumenge 13 de durant l'any - 30 de juny de 2019

SEGUIR CRIST I L'ESTABILITAT

L'Evangeli de Lluc, en aquest fragment ens presenta la radicalitat del seguiment de Crist. Respondre a la crida de Déu i seguir-lo no és una proposta de vida, sinó la proposta autèntica de vida. No hi valen mitjes tintes ni respostes parcials, ni condicions. O tot o res. O l'entrega a Crist és sincera i total o fem comèdia.

No ens acullen, doncs segueix caminant! La crida evangèlica no és mai una proposta a l'estabilitat segura o immòbil. Més aviat és seguir un camí d'abandó confiat a la voluntat de Déu. Un camí que configura la nostra vida a la sorpresa del Déu crucificat i ressuscitat per salvar-nos del mal i el pecat. Un missatge de Salvació que ens allibera de la condemna i del pecat pel poder d'un amor desbordant que trenca tot esquema humà.

Les guineus tenen cau, el Fill de l'home no! En el seguiment de Crist no hi trobem pas la comoditat i estabilitat del món, només trobem el sentit de conformar la nostra vida a l'Evangeli rebut des de l'acceptació humil del do de la fe. Tan sols per mitjà de l'acceptació generosa i humil del gran regal de la fe podem donar llum a les dificultats objectives de fer de la nostra una vida conforme a la crida rebuda per Jesús.

Vine i segueix-me sense cap "però". El seguiment a Jesús és resposta a una crida rebuda. No és una proposta unilateral que fem a Déu, sinó abandonar-nos radicalment amb llibertat, davant una invitació a la vida plena i la Salvació: reconèixer al Crist com el Senyor i per Ell deixar-ho tot.

Mn. Jordi Tres Bosch