Diumenge 1 de Quaresma - 13 de març - Evangeli
Mt 4, 1-11
La primera impressió en llegir l’evangeli que em toca comentar va ser de no saber ben bé què dir. Però, a poc a poc, tornant-lo a llegir, i, també, portada per l’Esperit, em vaig anar endinsant en el desert i em vaig adonar que és l’evangeli ideal per a començar la quaresma.
L’etapa del desert és molt important per a tota persona. És lloc de pas on som temptats i posats a prova. Allí, durant quaranta dies Jesús va fer silenci abans de llançar-se a anunciar “La Paraula”. El Fill de Déu va prendre temps de deixar-se habitar per l’Esperit, per la Paraula, de deixar-se “portar a través del desert” abans d’iniciar el seu ministeri. És un llarg caminar espiritual, guiat per l’Esperit Sant, que acaba en el desert, allà on Déu porta tota persona a qui vol parlar al cor.” Jo la seduiré, la portaré al desert i li parlaré al cor” (Osees 2,16).
També nosaltres, en el desert ens hem de trobar amb nosaltres mateixos, Les condicions de la vida humana actual exigeixen més i més trobar el sentit radical de la vida, havent de fer opció entre el camí d’amor, de servei, de perdó volgut pel Pare, o el poder i el prestigi tan valorats per la societat de consum i els mitjans de comunicació.
Les temptacions presentades per Mateu són ben actuals avui mateix.
“Si ets el Fill de Déu, digues a aquestes pedres que es tornin pa...”. I Jesús respon: “L’home no viu només de pa”. Temptació de la superficialitat, de buscar allò més fàcil, no lluitar, pensar que tot ens ha de ser donat..
“ Si ets fill de Déu, tira’t dalt a baix.,” Jesús contesta : “ No temptis el Senyor, el teu Déu“. Temptació de creure que en el món tot s’arregla amb xantatges, influències, diners...
“Si m’adores, et donaré tots els reialmes...”. I Jesús respon: “Adoraràs el Senyor, el teu Déu, a Ell donaràs culte...”. Temptació de la idolatria, afany de poder, de domini dels altres...
Jesús passa per les tres temptacions, les venç amb la seva fidelitat a la missió i a la voluntat del seu Pare, i també a la Paraula de Déu que portava en el seu cor, no amb discursos filosòfics, sinó amb opcions de vida.
En aquesta quaresma que comencem, deixem-nos portar per l’Esperit, sense pressa. Si no ho fem, podríem prendre les nostres paraules com a “paraules del Senyor”. Que no ens manqui temps per a la pregària, quan la mà de Déu es posa suament sobre la nostra per conduir-nos allà on, amb opció cristiana, haurem de parlar en el seu nom.
Ensenya’ns, Senyor a trobar temps per al silenci,el temps del desert.
Fes-nos acollidors al teu Esperit que fa néixer la Paraula dins nostre.
La primera impressió en llegir l’evangeli que em toca comentar va ser de no saber ben bé què dir. Però, a poc a poc, tornant-lo a llegir, i, també, portada per l’Esperit, em vaig anar endinsant en el desert i em vaig adonar que és l’evangeli ideal per a començar la quaresma.
L’etapa del desert és molt important per a tota persona. És lloc de pas on som temptats i posats a prova. Allí, durant quaranta dies Jesús va fer silenci abans de llançar-se a anunciar “La Paraula”. El Fill de Déu va prendre temps de deixar-se habitar per l’Esperit, per la Paraula, de deixar-se “portar a través del desert” abans d’iniciar el seu ministeri. És un llarg caminar espiritual, guiat per l’Esperit Sant, que acaba en el desert, allà on Déu porta tota persona a qui vol parlar al cor.” Jo la seduiré, la portaré al desert i li parlaré al cor” (Osees 2,16).
També nosaltres, en el desert ens hem de trobar amb nosaltres mateixos, Les condicions de la vida humana actual exigeixen més i més trobar el sentit radical de la vida, havent de fer opció entre el camí d’amor, de servei, de perdó volgut pel Pare, o el poder i el prestigi tan valorats per la societat de consum i els mitjans de comunicació.
Les temptacions presentades per Mateu són ben actuals avui mateix.
“Si ets el Fill de Déu, digues a aquestes pedres que es tornin pa...”. I Jesús respon: “L’home no viu només de pa”. Temptació de la superficialitat, de buscar allò més fàcil, no lluitar, pensar que tot ens ha de ser donat..
“ Si ets fill de Déu, tira’t dalt a baix.,” Jesús contesta : “ No temptis el Senyor, el teu Déu“. Temptació de creure que en el món tot s’arregla amb xantatges, influències, diners...
“Si m’adores, et donaré tots els reialmes...”. I Jesús respon: “Adoraràs el Senyor, el teu Déu, a Ell donaràs culte...”. Temptació de la idolatria, afany de poder, de domini dels altres...
Jesús passa per les tres temptacions, les venç amb la seva fidelitat a la missió i a la voluntat del seu Pare, i també a la Paraula de Déu que portava en el seu cor, no amb discursos filosòfics, sinó amb opcions de vida.
En aquesta quaresma que comencem, deixem-nos portar per l’Esperit, sense pressa. Si no ho fem, podríem prendre les nostres paraules com a “paraules del Senyor”. Que no ens manqui temps per a la pregària, quan la mà de Déu es posa suament sobre la nostra per conduir-nos allà on, amb opció cristiana, haurem de parlar en el seu nom.
Ensenya’ns, Senyor a trobar temps per al silenci,el temps del desert.
Fes-nos acollidors al teu Esperit que fa néixer la Paraula dins nostre.
Maïté Cabié, Vedruna
Responsable GERFEC
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada