Diumenge 1 de Quaresma - 13 de març - Evangeli

Mt 4, 1-11


La primera impressió en llegir l’evangeli que em toca comentar va ser de no saber ben bé què dir. Però, a poc a poc, tornant-lo a llegir, i, també, portada per l’Esperit, em vaig anar endinsant en el desert i em vaig adonar que és l’evangeli ideal per a començar la quaresma.
L’etapa del desert és molt important per a tota persona. És lloc de pas on som temptats i posats a prova. Allí, durant quaranta dies Jesús va fer silenci abans de llançar-se a anunciar “La Paraula”. El Fill de Déu va prendre temps de deixar-se habitar per l’Esperit, per la Paraula, de deixar-se “portar a través del desert” abans d’iniciar el seu ministeri. És un llarg caminar espiritual, guiat per l’Esperit Sant, que acaba en el desert, allà on Déu porta tota persona a qui vol parlar al cor.” Jo la seduiré, la portaré al desert i li parlaré al cor” (Osees 2,16).
També nosaltres, en el desert ens hem de trobar amb nosaltres mateixos, Les condicions de la vida humana actual exigeixen més i més trobar el sentit radical de la vida, havent de fer opció entre el camí d’amor, de servei, de perdó volgut pel Pare, o el poder i el prestigi tan valorats per la societat de consum i els mitjans de comunicació.
Les temptacions presentades per Mateu són ben actuals avui mateix.
“Si ets el Fill de Déu, digues a aquestes pedres que es tornin pa...”. I Jesús respon: “L’home no viu només de pa”. Temptació de la superficialitat, de buscar allò més fàcil, no lluitar, pensar que tot ens ha de ser donat..
“ Si ets fill de Déu, tira’t dalt a baix.,” Jesús contesta : “ No temptis el Senyor, el teu Déu“. Temptació de creure que en el món tot s’arregla amb xantatges, influències, diners...
“Si m’adores, et donaré tots els reialmes...”. I Jesús respon: “Adoraràs el Senyor, el teu Déu, a Ell donaràs culte...”. Temptació de la idolatria, afany de poder, de domini dels altres...
Jesús passa per les tres temptacions, les venç amb la seva fidelitat a la missió i a la voluntat del seu Pare, i també a la Paraula de Déu que portava en el seu cor, no amb discursos filosòfics, sinó amb opcions de vida.
En aquesta quaresma que comencem, deixem-nos portar per l’Esperit, sense pressa. Si no ho fem, podríem prendre les nostres paraules com a “paraules del Senyor”. Que no ens manqui temps per a la pregària, quan la mà de Déu es posa suament sobre la nostra per conduir-nos allà on, amb opció cristiana, haurem de parlar en el seu nom.

Ensenya’ns, Senyor a trobar temps per al silenci,el temps del desert.
Fes-nos acollidors al teu Esperit que fa néixer la Paraula dins nostre.


Maïté Cabié, Vedruna
Responsable GERFEC






Comentaris