Diumenge 9 de durant l'any - 6 de març
Les lectures que se'ns proposen avui ressalten la importància d'escoltar la Paraula de Déu i portar-la a la nostra vida quotidiana com a eix director de tots els nostres actes. És tal la importància que Jesús dóna a l'escolta de la Paraula i al seu compliment, que aquell qui ho fa el compara amb el qui construeix la casa sobre la roca: aquella casa no caurà.
Construir sobre roca no és fàcil: cal foradar la roca per a fer els fonaments, i amb un pic i una pala, són hores de dur treball, de foradar la roca amb esforç, amb tenacitat, sense defallir. Al final té la recompensa, la casa és a prova de tot.
Fonamentar la nostra vida cristiana en la Paraula de Déu, implica abandonar el nostre jo, el nostre criteri, esdevenir servidors de la Paraula; i això costa. Ens obliga a sortir de nosaltres mateixos, de la nostra comoditat i obrir-nos als altres, posar els altres en el centre de les nostres preocupacions, posar Déu en el centre de la nostra vida, complir la seva voluntat (cf Mt 7, 21). Potser ens podem preguntar quina és la voluntat del Pare del cel, però el llibre del Deuteronomi ens ho diu: estimeu el Senyor, el vostre Déu, seguiu en tot els seus camins i sigueu-li fidels (Dt 11,22)
Estimar el Senyor, seguir els seus camins, ser-li fidel, no ho podem fer allunyats dels altres, i en aquesta època de crisi, allunyats dels que viuen situacions de precarietat, fragilitat,... Jesús s'identifica amb els qui pateixen (cf Mt 25, 31ss), i és en ells on el trobem, és a través d'ells que descobrim Jesús viu que ens parla i ens crida a seguir-lo.
A punt de començar la Quaresma que ens porta cap a Pasqua, renovem el nostre seguiment de Jesús, a la llum de la seva Paraula, al costat dels qui pateixen, estimant-lo a Ell en totes i cadascuna de les persones que trobem en el nostre camí.
Construir sobre roca no és fàcil: cal foradar la roca per a fer els fonaments, i amb un pic i una pala, són hores de dur treball, de foradar la roca amb esforç, amb tenacitat, sense defallir. Al final té la recompensa, la casa és a prova de tot.
Fonamentar la nostra vida cristiana en la Paraula de Déu, implica abandonar el nostre jo, el nostre criteri, esdevenir servidors de la Paraula; i això costa. Ens obliga a sortir de nosaltres mateixos, de la nostra comoditat i obrir-nos als altres, posar els altres en el centre de les nostres preocupacions, posar Déu en el centre de la nostra vida, complir la seva voluntat (cf Mt 7, 21). Potser ens podem preguntar quina és la voluntat del Pare del cel, però el llibre del Deuteronomi ens ho diu: estimeu el Senyor, el vostre Déu, seguiu en tot els seus camins i sigueu-li fidels (Dt 11,22)
Estimar el Senyor, seguir els seus camins, ser-li fidel, no ho podem fer allunyats dels altres, i en aquesta època de crisi, allunyats dels que viuen situacions de precarietat, fragilitat,... Jesús s'identifica amb els qui pateixen (cf Mt 25, 31ss), i és en ells on el trobem, és a través d'ells que descobrim Jesús viu que ens parla i ens crida a seguir-lo.
A punt de començar la Quaresma que ens porta cap a Pasqua, renovem el nostre seguiment de Jesús, a la llum de la seva Paraula, al costat dels qui pateixen, estimant-lo a Ell en totes i cadascuna de les persones que trobem en el nostre camí.
Josep Anton Clua
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada