Diumenge 3 de Quaresma - 3 de març

Lluc 13,1-9

Davant d’uns fets casuals que se li presenten a Jesús: El cas de Pilat que barreja la sang d’aquells que havien actuat malament amb la sang dels sacrificis, com la mort d’aquells homes que construïen la torre de Siloè i van morir, Jesús respon: Si no us convertiu, tots acabareu igual. Fàcilment podem caure en aquest perill, pensant-nos que els altres són pitjor que nosaltres, que són més pecadors i que el que els succeeix és un càstig de Déu i que nosaltres som els millors.

Per això Jesús segueix amb la paràbola de la figuera, que ens ajuda a prendre consciència de que som cridats a donar fruits. Aquests fruits serien l’amor, la solidaritat, el respecte... Però com que Jesús és conscient de les nostres limitacions, el gran protagonista de la paràbola és el pagès que representa la paciència de Déu envers nosaltres. «No la talleu, doneu-li una nova oportunitat. La cavaré, l’esporgaré, la femaré i esperaré que doni fruit».

 

Quina gran imatge de Déu! Com a Pare, la seva paciència és immensa i quina impaciència la nostra, que tirem al ras, que ens convertim en petits inquisidors, acusant als altres i no ens mirem a nosaltres mateixos... La paciència de Déu no ens fa viure amb els braços creuats, sinó que ens crida a un camí de conversió, de podar, de canviar aquelles actituds, aquelles mirades, aquelles paraules, aquells fets que ens aparten de la paciència de Déu, del seu amor infinit.

 

                                                                       Mn. Xavier Ribas