Diumenge de Pasqua - 8 d'abril

El dia de Pasqua és el dia més gran de l’any. Hi celebrem el memorial de la passió, mort i resurrecció de Nostre Senyor Jesús, el Crist. Proposo dues línies de reflexió, la primera a partir de l’anàlisi del text de Jo 20,1-9, que és l’evangeli de la missa del dia de Pasqua, en la litúrgia catòlica romana, diferent del de la vetlla pasqual de la nit anterior. La segona meditant el fet mateix de la Pasqua i les conseqüències que se’n desprenen.

1. L’evangeli del sepulcre buit.
Maria Magdalena descobreix el sepulcre buit i corre a anunciar-ho als apòstols. Aquests hi van i comproven la veracitat de la notícia que els ha donat Maria. El text ens dóna, si més no, cinc informacions:
a. No hi ha el cos al sepulcre, cosa que no porta necessàriament a la conclusió que s’hagi produït la resurrecció. De fet Maria Magdalena, una mica més tard, intentarà trobar-lo (vv 11-16)
b. Importància de les dones, relativa però rellevant, en el petit grup inicial. Maria és l’apòstola primera de la resurrecció, però, essent una dona, el seu testimoni no té cap valor; segons la llei cal el testimoni d’almenys dos homes. Per això l’evangelista fa entrar en la narració Pere i el deixeble estimat.
c. El text dóna notícia claríssima del paper dirigent de Pere en la comunitat apostòlica. És el primer d’entrar al sepulcre. Més ben dit, ha de ser el primer.
d. La fe del “deixeble estimat”: “Veié i cregué” (Jo 20,8). El que no sabem, perdoneu la ironia, és què cregué, perquè immediatament, en el verset següent...
e. Encara no creien. “De fet no havien entès que havia de ressuscitar d’entre el morts” (Jo, 20,9). Cap dels tres? Només Pere i Maria? Es refereix potser a tots els deixebles? A tots menys al deixeble estimat? ????

2. Què és la Pasqua?
Per parlar de Pasqua hem de començar necessàriament per parlar de l’encarnació. L’encarnació és l’inici de l’acció salvadora de Jesucrist. En ella mateixa ja és redemptora, perquè és la irrupció de Déu en la història humana, la humanització de Déu, la plena revelació del misteri amagat des del començament. Déu fa conèixer en la mesura de la capacitat humana de comprensió el seu designi de salvació per amor per la presència solidària del Fill en la història.
La Pasqua és la culminació de l’obra salvadora de Déu, per Jesucrist. L’himne del capítol segon de la carta als filipencs expressa amb una claredat diàfana el dinamisme salvador de l’acció redemptora de Jesucrist: “perquè s’ha abaixat fins a la mort en creu, Déu l’ha exalçat”, Jesús “baixa” no pas per quedar-se al món, sinó per tornar al Pare, duent amb ell tothom que s’hi vulgui afegir.
Deixar-se endur per Jesús vol dir associar-se a la seva mort no pas per quedar-s’hi, com ell no s’hi va quedar, sinó per ressuscitar amb ell a una nova manera de viure a una nova manera de ser. Ja som en esperança i en constitució antropològica el que Jesús i molts d’altres ja són en plenitud. Ja hem ressuscitat i per això hem d’estimar allò que Jesús estima, allò que és de dalt (Col 3, 1-4).
A un nivell pràctic, la presa de consciència d’aquesta situació ens obliga a viure vetllant per no apartar-nos-en per causa del pecat i també ens obliga a proclamar-la a tothom que la vulgui escoltar. De fet Pere i els altres apòstols, després de rebre l’Esperit Sant, esdevenen heralds de Jesucrist ressuscitat, explicant la seva experiència a tothom que els vulgui escoltar (Ac 10, 37-43).

Josep Esplugas