Diumenge 4 de Pasqua - 26 d'abril

 Des de la gran celebració de la Pasqua, diumenge a diumenge, la litúrgia ens fa descobrir la persona de Jesús i allò que espera de nosaltres, la seva Església:

Diumenge 1, ens envia a anunciar la Bona nova a tots els homes i dones del món

Diumenge 2, ens  dóna la seva força i posa a les nostres mans l’esdevenir del món. Vol que partim el pa en el seu nom, que ho posem tot en comú…

Diumenge 3, ens parla del seu Pare i Pare de tots i ens exhorta a ser el seus testimonis.

   Avui s’identifica com a “BON PASTOR”. És un aspecte de la seva missió: aplegar, guiar, buscar el que s’ha esgarriat, donar la seva vida pels altres, estimar.

   Els cristians dels primers segles estaven fascinats per aquesta imatge de Jesús, Bon Pastor. Avui,  no ens agrada gaire ser comparats a un ramat d’ovelles. És que, la Bíblia i, en particular St. Joan, donen a aquesta imatge un sentit molt diferent. Evoca afecte, tendresa entre el pastor i cada membre del seu ramat. Escoltem el profeta Isaïes : « El Senyor vetlla com un pastor pel seu ramat, l’aplega amb el seu braç i  porta al pit els anyells, acompanya les ovelles que crien” (Is. 40,11) Joan ens diu que el Crist-pastor coneix personalment cada ovella pel seu nom. Però el sentit del verb « conèixer »  ha perdut tota la riquesa que tenia en la llengua bíblica. Significa una intimitat entre dues persones fins a la comunió més profunda. Crist ens està cridant, coneixem la seva veu?

   L’Evangeli del Bon Pastor ens torna a portar al cor  del Misteri Pasqual , marca la diferència radical entre el lideratge de Crist que dóna la seva vida per les seves ovelles i el de molts líders i caps de grups. Maria Magdalena reconeix el seu Senyor quan la crida pel seu nom.

   Avui, queden moltes ovelles fora de la cleda. Potser ningú no les ha cridat? Pot ser prefereixen no sentir per a no complicar-se la vida…? Pot ser no obrim la porta i sobretot, una vegada fora, no ens preocupem, no els donem cap oportunitat...? .Jesús  diu que és la porta de les ovelles. Joan insisteix en el fet que el pastor no tanca aquesta porta, sinó que l’obre per tal que les ovelles surtin protegides pel seu pastor. És Jesús que crida, fa sortir, anima, cal passar per Ell. Jesús ha vingut perquè els homes tinguin la vida i la tinguin a desdir. No es tracta de dimitir de les nostres responsabilitats sinó de sentir-lo actuant i acollir tothom dintre i fora de la nostra cleda.

Marie-Thererèse Geniève Cabie