Dijous Sant - 13 d'abril del 2017
Jn 13, 1-15
El tuït del
Dilluns Sant, del Papa Francesc, deia el següent: “Aquesta Setmana Santa,
dirigim la mirada cap a Jesús, demanem la gràcia de comprendre el misteri del
seu sacrifici per nosaltres.”
I és ben bé
així. Se’ns dona, s’actualitza, es torna a fer present el Misteri de l’Amor de
Déu, en la carn, en la persona del seu Fill Jesucrist, en aquesta “hora”, “l’hora de passar d’aquest món al Pare.” La
plenitud del “temps” on es manifesta a la humanitat, la misericòrdia, que arriba a un extrem que
corprèn, que captiva el nostre cor, però que no acabem mai d’entendre. Ens
quedem sempre curts. Un temps, que deixa de ser temps i vol expressar-se en
l’àmbit d’un amor etern. “Ell, que havia
estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l’extrem.”
El nostre
principal enemic és viure aquesta “hora”, amb el cor tebi, dispersos. Hem de
demanar, doncs, aquesta gràcia d’apropar-nos, amb intensitat, en aquesta mirada
de Jesús, que es fa present etern per cadascú de nosaltres.
Com sabem,
l’escrit joànic, és l’únic evangeli on no es narra la celebració del memorial
del Senyor, l’Eucaristia, però l’autor ens deixa transcrit l’episodi del
lavatori dels peus, en el qual Jesús fa un signe on es concentra el seu lliurament
i l’actitud que ha de fer seva tota persona que vulgui seguir-lo: “Si no et rento, no tindràs part amb mi.” (li
diu a Pere). Ser rentats per Jesús, és accedir a la veritable humilitat i als
mateixos sentiments de Jesús, que vol endinsar-nos en l’amor fratern. L’Olga
Nicolau, monja benedictina, diu en el seu comentari en la publicació de Missa
Dominical: “Perquè la felicitat està en rentar els peus als altres, amb un pas
previ, fer l’experiència de ser rentats per Jesús. Sols des de l’experiència de
Déu podem passar als altres... i ser feliços fent-ho.” No puc deixar de
recordar, tot i que no forma part dels textos bíblics que hem escoltat avui, aquell
himne de la carta de l’apòstol Pau als Filipencs: “Ell, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la
seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no res; prengué la condició de
servent i es feu semblant als homes.” (Fl 2, 6-7).
De fet, em sobta
aquest apropament, jo diria “descarat” de Jesús en les nostres brutícies. Ens
toca, ens renta, es taca, mirant-nos amb tendresa, malgrat les nostres
infidelitats. Es fa nostre i ens guareix en el més íntim del nostre cor.
I així podem
dir, que en qualsevol dificultat extrema que ens depari el futur, en la nostra
“hora”, podem dir, a través de la fe, que no estem sols, que la fidelitat del
Senyor no ens deixarà mai orfes, no ens deixarà desemparats, ni davant el
sofriment, ni davant la mort, perquè ens ha rentat amb un amor sens fi. Ens ha
deixat “tocats” per la seva Misericòrdia.
En aquest període
tan important de la nostra vida com a creients, sentint-nos també propers amb
les altres confessions cristianes, ortodoxos i evangèlics. A ells, també, Jesús
els hi renta els peus i ens crida a tots plegats a viure la comunió fraterna,
més enllà de les nostres fronteres.
“Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als
altres tal com jo us he estimat.”
Xavier Artigas
(Homilia Dijous
Sant església de Sant Pere de Gavà)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada