Diumenge 33 de durant l'any - 14 de novembre de 2021

 

He 10, 11-14.18

En aquest passatge, Pau està comparant els sacrificis dels sacerdots amb el de Jesucrist a la creu. És a dir, està comparant la seva mort amb un sacrifici dels sacerdots en l’altar de les expiacions (Èx. 30,10).

Els sacerdots reben l’autoritat de Déu, Jesús és Déu. Els sacrificis dels sacerdots tenen validesa per als pecats comesos amb anterioritat, per això cal repetir-los anualment (el Yom Kipur), mentre que el de Jesús és vàlid per l’eternitat; ja sigui amb anterioritat com amb posterioritat. Per tant, amb un únic sacrifici fet per Jesús n’hi ha prou; no cal repetir una i altra vegada el ritual del sacrifici com fan els jueus. D’aquí en traiem que la Santa Cena o Eucaristia no és la repetició del sacrifici, sinó el memorial del Sacrifici, en majúscula. Recordem que Jesús diu: «feu-ho en memòria de mi» (1Co 11,24-25). És un memorial que ens transporta a aquell sopar pasqual i ens invita a refermar la nostra fe i compromís amb Jesús/Déu i amb l’Evangeli. A més, anomena els creients, ENS anomena, santificats, perquè, en quedar nets de tot pecat pel sacrifici, els nostres pecats han estat esborrats definitivament; davant Déu som sants perquè ens veu a través del sacrifici de Jesús. A vegades diem: «els meus pecats han estat clavats a la creu». Això no treu el penediment. Una persona que fa el mal i no se’n penedeix, potser no ha entès l’Evangeli ni ha acceptat Jesús com el seu únic i suficient Salvador.

Això ens porta directament a parlar de les obres. Per què o per a què fem bones obres? Per agradar el Senyor, o perquè estimem el Senyor? Les obres han de sortir de nosaltres espontàniament just perquè estimem el Senyor i l’imitem, com bé diu Pau (1Co 11,1). I això ens porta a treure’ns de sobre el gran llast que arrosseguem quan som pecadors i no tenim el Crist amb i en nosaltres per mitjà de l’Esperit Sant. Ara, però, com que ens hem deslliurat del pes feixuc del pecat, podem gaudir de la vida, de la joia de viure! Però, és clar, som fal·libles i, segur, algun dia caurem en alguna falta. Però aquí és on intervé el penediment i el perdó de Jesús en virtut de la seva mort i resurrecció. I això és el que ens fa ser feliços i viure tranquils. Bé, qui no fa res, potser no peca, qui treballa, fins i tot per al Senyor, segur que algun dia cometrà una errada, però la convicció del seu perdó ens allibera de tot llast. Per tant, sabent que Jesús ens ha perdonat i ens perdonarà, treballem per l’Evangeli i, alhora gaudim d’aquesta vida que Ell ens ha donat per a que així ho fem.

 

 

Samuel Sais

Església Evangèlica de Gràcia

Traductor de la Bíblia Evangèlica Catalana

 

 

 

 

Per Griselda Cos i Boada

Monja de Sant Pere de les Puel·les

 

 

Portem ja a dins l’Eternitat

 

L’Evangeli d’avui cita unes paraules de Jesús davant el Temple. Són del darrer discurs que Marc, posa en boca de Jesús, molt a prop ja de la passió.

Fent ús del gènere apocalíptic, Jesús diu que: “el sol s’enfosquirà, la lluna no farà claror, les estrelles aniran caient...”.Amb aquestes paraules no vol descriure tant un cataclisme còsmic final com preludiar el gran anunci de la ja vinguda del“Fill de l’home venint sobre els núvols amb gran poder i amb gran majestat”.Punt important del nostre Credo.

La sobirania majestuosa amb què Jesús es refereix en parlar d’aquesta seva vinguda,ens fa intuir quelcom del gran valor de la nostra vida.

“El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran”. La força d’aquestes paraules no està tant en la destrucció del món com en el caràcter indefectible de les paraules de Jesús. Sí, hi ha situacions terrenals que passaran però amb la paràbola de la figuera Jesús ens invita a discernir, també avui, el nostre futur a través dels signes dels temps. Certament, tant la creació com la humanitat, portem a dins l’Eternitat com a penyora.

El creient, davant el drama que sacseja sovint la vida humana sap i creu que Déu i el seu Regne seran la nostra vida per sempre.“Aquell dia” serà el de la vinguda del Senyor i la manifestació definitiva del Regne.

Nosaltres sovint ens preguntem per l’essencial del missatge cristià, i Jesús avui ens en parla d’allò que és definitiu. Mateu, en referir-se  a la fi dels temps, recorda que serà un examen sobre l’amor. Se’ns dirà: “què has fet o has deixat de fer a cadascun dels teus germans...?

Aquesta és una pregunta que ens cal escoltar permanentment, i es diu també que és de savis mirar cap allò que ens espera en el futur.

La meta ja és present en el camí que fem avui. Aquell que vindrà és Aquell mateix a qui avui seguim.

 

Monestir de Sant Pere de les Puel·les