Diumenge 17 de durant l'any - 26 de juliol de 2020

«Has demanat discerniment...»

1 R 3,5.7-12; Rm 8,28-30; Mt 13,44-52

A la primera lectura el rei demana a Déu discerniment, tenir un cor que sàpiga escoltar. De fet un cor comprensiu requereix sortir de la mateixa persona per saber escoltar. Déu li promet que li donarà aquesta alegria, ja que no ha demanat res personal. Si Déu ens fes la mateixa pregunta, sabrien que demanar-li?

A la carta al Romans, Pau parla de la cura que Déu té de nosaltres. Ens presenta com Déu compta amb nosaltres per la missió del Regne.

A l’evangeli temin una persona que troba un gran tresor i es pot pensar que actua d’una manera imprudent, ja que s’ho ven tot per comprar el tresor. També es pot veure com una persona que corre un gran risc. Té sentit fer això? O és una gran inversió i així coneixerà una profunda alegria, perquè la persona valora molt el tresor que ha trobat.

El fet de tenir una alegria profunda requereix que sigui compartida invitant tothom per compartir el gran tresor del Regne de Déu. On no s’ha de preguntar si l’altra persona és digna o no, Déu no fa diferències, no jutja. S’hauria de sentir alegria només per compartir, ja que el regne no és només per uns quants, ni uns quants escollits, és per a tothom. Per assolir aquest tresor cal desfer-se, renunciar, no només del que es considera que val poc, sinó de saber valorar el que s’ha trobat i per tant allò al que es renuncia realment no es viu com una renúncia, sinó que el que s’ha trobat és un gran tresor perquè omple d’alegria. Així es podrà viure i compartir que s’ha escoltat l’ensenyament de Jesús sobre el regne de Déu.

Totes les paràboles que hem anat llegint ens fan sortir del nostre confort per fer-nos repensar com vivint i els dies que estem vivint amb la pandèmia, ens està fent experimentar les interrupcions de diferents maneres i mostrant-nos totes les comoditats que ens havien construït per a nosaltres i en ocasions, potser, oblidant-nos dels altres.

En totes les lectures d’avui es presenta que cal saber fer un discerniment, que és molt necessari, per no deixar-nos emportar per les distraccions que el món ens ofereix a cada moment. Perquè l’elecció que fem ens pot apropar o allunyar per poder fer la voluntat de Déu, per seguir construint el Regne de Déu.

Ma. Pilar Lozano

Llic. Ciències Religioses