Diumenge 16 de durant l'any - 19 de juliol de 2020

Sant Mateu 13, 24-43

Avui m'agradaria reflexionar sobre la primera paràbola que descriu el regne de Deu comparant-lo amb un gra de mostassa que se sembra en l'horta. Què curiós i estrany es aquest text, Jesús compara el regne amb la llavor més petita, més insignificant. Una vegada més, el Senyor trenca la nostra lògica i ens convida a reflexionar més enllà dels nostre esquemes humans. Què té d'especial aquesta llavor? Que és la més petita de totes, però, quan creix, es converteix en el arbust més gran de totes les hortalisses, quina paradoxa!, en el més petit es troba el més gran!. Així, el projecte del Pare, el Seu regne, té uns començaments molt humils, gairebé imperceptibles però la seva força transformadora és irresistible. Segur que les primeres comunitats de cristians no s'haguessin imaginat que en aquest moment ,avui, milions d'homes i dones en tots el món seguim a Jesús i el proclamen com a Senyor de las seves vides. Nosaltres formem part, d'alguna manera, d'aquelles primeres llavors de mostassa que es van plantar fa dues mil anys. Aquelles llavors tan petites i insignificants, s'han convertit en arbustos ferms i grans. A vegades, el descoratjament s'apodera de nosaltres i ens envaeixen sentiments de desolació i tristesa en veure les nostres esglésies buides. L'evangeli ens convida a mirar més enllà del nostre horitzó i dipositar la nostra confiança en el Senyor. El regne de Déu sempre és humil i petit en els seus començaments, però Déu està ja treballant entre nosaltres promovent la fraternitat , el afany de  pau i de justícia, l'anhel d'un món més feliç. Hem de col·laborar amb ell seguint a Jesús.

Germán López-Cortacans

Parròquia sant Esteve, Vila-Seca.