Diumenge 15 de durant l'any - 12 de juliol de 2020
Per Griselda Cos i Boada,
Monja de Sant Pere de les Puel·les
EL QUE ÉS IMPORTANT ÉS LA LLAVOR
Avui la 1ª lectura d’Isaïes que comparava
l’eficàcia de la Paraula de Déu “a la
pluja i la neu que cauen del cel, amaren la terra, la fecunden i la fan
germinar”era una bona introducció a la paràbola del Sembrador. M’agrada
pensar com Jesús, quan vivia a Natzaret, deuria reflexionar sovint en la bellesa
d’aquest fragmentd’Isaïes i com li deuria suggerir allò que viu tot pagès com un
bon paral·lelisme a la manera de com s’acull la Paraula de Déu.
De
la paràbola del sembrador a mi m’agrada subratllar la importància de la llavor.
I tot i que Jesús mateix avui en fa la homilia, jo em pregunto:¿què és la
llavor? Déu mateix! I, ¿què és la terra? El nostre cor. La llavor ve de Déu, és
divina, i el nostre cor és el receptor. Un gran afer de reciprocitat!
Sembla que l’Església primitiva aviat afegí un gran accent a aquesta paràbola, dient
que cal acollir la llavor com una bona terra per tal que pugui arrelar, germinar
i donar fruit, sí,però a mi m’agrada subratllar la importància i la força de la
llavor. Només llavors cal preguntar-nos amb sinceritat si som una terra on la llavor
pugui arrelar i créixer. No podem evadir l’esforç de la col·laboració, però
tampoc podem oblidar que“el que és
impossible als homes no ho és per a Déu”. Ho afirma també el text d’Isaïes:
“La paraula que surt dels meus llavis –dirà
el Senyor– no tornarà infecunda, sense
haver fet el que jo volia i haver complert la missió que jo li havia confiat”
.
El
sembrador, més enllà de la qualitat de la terra i més enllà que hi hagi pluja o
no, sembra la llavor. Però és bo preguntar-nos: ¿com és el nostre terreny? Que no
sigui rocós, ni ple de cards, o sigui, superficial, inconstant, amb afany de
benestar, amb preocupacions que ens afeixuguin... O, quins ocells es menjaran
la llavor o quins cardsl’ofegaran o impediran que doni fruit?
L’oració
col·lecta d’aquest diumenge ens diu que hem “de
rebutjar el que és contrari al nostre viure cristià”.
Jesús mateix avui ens ha fet
l’homilia aplicant a la paràbola la il·lusió de tot sembrador,que espera el
fruit gràcies a la bona acollida. No obstant això, per a mi la llavor divina és
el més important, però de la nostra responsabilitat, en
depèn també el bon fruit.
MONESTIR DE SANT PERE DE LES PUEL·LES
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada