Diumenge 24 de durant l'any - 13 de setembre
TOTS SOM PERE
Tots som Pere quan deixem que l’Esperit ens faci proclamar amb paraules i fets que el Senyor és el Salvador i Messies, fill del Déu viu i font de Vida.
Tots som Pere quan moguts per les nostres bones voluntats volem bandejar de nosaltres la presència de la Creu en la nostra vida de cristians, perquè el seguiment del Mestre i el nostre discipulat no poden ésser construccions que ens fem nosaltres mateixos, a la nostra mida.
I dic, bones voluntats: Pere, amb tota seguretat, mai havia sentit a la sinagoga que el Servent, Messies, fill de l’home ( amb aquesta superposició que els textos evangèlics fan d’aquests tres títols ) hagués de patir: el Targum d’Isaies havia capgirat el sofriment en glòria i majestat del Servent.
Quantes vegades les nostres bones voluntats són justificació per viure un cristianisme fet a la mida de cadascú , una fe centrada en nosaltres mateixos, quan ésser cristià és justament el contrari: centrar-nos en Crist com Crist posa el centre de sí mateix en el Pare.
Ens cal un procés de discerniment constant, fruit de la invocació i petició de l’Esperit , per construir la nostra vida en Crist , pedra fonamental (Mt 21, 42 ).
Tots serem Pere quan des d’el fons del nostre cor “arrencarà el plor del penediment “ ( Mc. 14, 72 ) i quan en mig de les pors, confiats en nosaltres mateixos ens enfonsarem i la mà del Senyor, només la seva mà ens traurà de l’abisme, responent a la nostra pregària , sortint del nostre cor : “Senyor , salva’m! “ (Mt. 14,30 )
Tots som Pere quan deixem que l’Esperit ens faci proclamar amb paraules i fets que el Senyor és el Salvador i Messies, fill del Déu viu i font de Vida.
Tots som Pere quan moguts per les nostres bones voluntats volem bandejar de nosaltres la presència de la Creu en la nostra vida de cristians, perquè el seguiment del Mestre i el nostre discipulat no poden ésser construccions que ens fem nosaltres mateixos, a la nostra mida.
I dic, bones voluntats: Pere, amb tota seguretat, mai havia sentit a la sinagoga que el Servent, Messies, fill de l’home ( amb aquesta superposició que els textos evangèlics fan d’aquests tres títols ) hagués de patir: el Targum d’Isaies havia capgirat el sofriment en glòria i majestat del Servent.
Quantes vegades les nostres bones voluntats són justificació per viure un cristianisme fet a la mida de cadascú , una fe centrada en nosaltres mateixos, quan ésser cristià és justament el contrari: centrar-nos en Crist com Crist posa el centre de sí mateix en el Pare.
Ens cal un procés de discerniment constant, fruit de la invocació i petició de l’Esperit , per construir la nostra vida en Crist , pedra fonamental (Mt 21, 42 ).
Tots serem Pere quan des d’el fons del nostre cor “arrencarà el plor del penediment “ ( Mc. 14, 72 ) i quan en mig de les pors, confiats en nosaltres mateixos ens enfonsarem i la mà del Senyor, només la seva mà ens traurà de l’abisme, responent a la nostra pregària , sortint del nostre cor : “Senyor , salva’m! “ (Mt. 14,30 )
Lluís-Anton Armengol
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada