Diumenge 27 de durant l'any - 4 d'octubre

Evangeli, Marc 10, 2-16

Aquest text no és fàcil d’acceptar pels creients d’avui dia. Mirem de situar-nos en el temps de Jesús en què el repudi era regulat per la Llei de Moisès: un matrimoni podia ser trencat si el marit descobria “alguna cosa censurable en la seva dona”(Dt. 24.10). Això permetia moltes interpretacions diferents... Si Jesús hagués pres posició a favor de una o altra d’aquestes interpretacions, s’hauria quedat en una comprensió legalista del matrimoni. Així va mirar de no caure en la trampa preparada pels fariseus i va remetre els seus interlocutors al projecte de Déu: en el fonament de la relació entre l’home i la dona, es troba l’Amor etern de Déu que la parella humana ha de significar en tots els aspectes de la seva existència.
“ Allò que Déu ha unit, que l’home no ho separi”, paraula dura, potser... L’home i la dona són cridats a viure per l’altre...
Com acollir aquesta declaració de Jesús? Com a nova llei més radical que la de Moisès? Impossible! Més que una llei es tracta d’una “Bona Notícia”. És un “sí” a l’amor de Déu, al do total de si mateix. Un “sí” que no exclou les dificultats ni les proves, però que troba la seva realitat en la gràcia de Déu.. Ja que la indissolubilitat és una dimensió essencial de la manera com Déu fa aliança amb l’home per sempre.
El matrimoni cristià és una vocació, un projecte lliure, un ideal que només Déu ha pogut somniar.

Maïté Cabié Mathieu