Diumenge 16 de durant l'any - 19 de juliol de 2015

Avui les lectures ens parlen de pastors i d'ovelles. Aquesta és una imatge que el poble d'Israel entenia molt bé. Ells descendien de tribus de pastors, de clans nòmades que conduïen les seves ovelles pel desert. Sabien que havien de protegir el seu ramat, saber portar-lo als llocs on hi havia aigua, on les ovelles podrien trobar el repòs i l'aliment que necessitaven. En una situació tan difícil sabien que cap ovella podria sobreviure sense pastor.

I aquell poble d'Israel entén que Déu també és el seu pastor, que els cuida i els acompanya ajudant-los a vèncer les dificultats. Sobretot els acompanya quan els ajuda a sortir de l'esclavatge d'Egipte i fa camí amb ells pel desert fins arribar a una terra on podran viure com un poble de germans, un poble lliure.

Amb el temps aquelles tribus es convertiran en una nació, necessitaran organitzar-se com els altres pobles, tenir algú que el governi. Per això Déu els donarà un rei, algú que guiés el poble, que els conduís. Però deixant molt clar que el rei no rebia aquell poder per a fer el que volgués, sinó per ajudar el seu poble, per mirar de que el ramat de Déu pogués viure amb pau i justícia.

La lectura del llibre de Jeremies protesta contra els pastors d'Israel que havien mirat pel seu propi benefici, s'havien aprofitat del seu càrrec, en lloc de cercar el bé del poble que tenien encomanat, que no era propietat seva, sinó que era el ramat de Déu.

Jeremies ens fa veure que Déu és l'únic i veritable pastor d'Israel, qui no els abandona mai, el que tornarà a aplegar el ramat dispersat per les guerres, per l'exili i els donarà la pau i la justícia que anhelen.

El Salm que hem llegit també ens parla d'aquest Déu que és el nostre pastor, en qui podem confiar. Que és el nostre repòs en les fatigues, que ens ajuda a no tenir por quan passem per dificultats, perquè el tenim sempre a la vora. De fet aquest salm 23, molt conegut, ha ajudat a molts creients al llarg de generacions a confiar en els moments difícils, a no tenir por, a sentir la presència del Senyor que ens acompanya.

A l'evangeli que hem llegit veiem com Jesús ve a fer realitat aquesta promesa del Déu que vol acompanyar el seu ramat. Jesús ha enviat a predicar els seus deixebles, i ara tornen amb ell, a trobar el repòs, els ànims que necessiten per superar els problemes, per recobrar les forces. Aquests deixebles som avui tots nosaltres, que necessitem també compartir amb Jesús el que vivim, tenir-lo a prop perquè ens animi, ens retorni la il·lusió de viure.

Jesús, veient la multitud, patia perquè veia que eren com ovelles sense pastor. I es posà a instruir-los, a mostrar-los el camí. Avui potser hem d’anar en compte, i parlar d’això fent servir un llenguatge que el nostre món pugui entendre. Els cristians avui no podem dir a la resta de la gent que són ovelles esgarriades, i que nosaltres els ensenyarem el camí, els direm el que han de fer. Vivim en un temps que ha vist néixer tota mena d’ideologies, tota mena de promeses per canviar el món, i que han acabat en fracàs, fins al punt que ja es desconfia de tot: de qualsevol ideologia política, de qualsevol pretesa revolució, i també es desconfia de qualsevol església que els vingui a dir el que han de fer per salvar-se. Temps en que es valora molt, per això mateix, la consciència de cada persona, el que l’ajuda a trobar respostes en la situació en la que viu, enmig dels seus problemes, i en canvi ja no es valoren gaire les receptes màgiques, que pretenguin dir el que ha de fer tothom, en qualsevol situació.

Al cristians avui ens correspon ser ovelles del ramat del Senyor, que necessiten sentir-se a prop d’Ell. I també en bona part ens correspon a tots els cristians fer de pastors en el nostre món tal com ho feia Jesús. Compartint el patiment i les dificultats de la gent. Ajudant-los a trobar el repòs, els ànims que necessiten, encara que no tinguem la solució a tots els problemes. Tots som cridats a fer de pastors, no per buscar cap posició de domini, sinó per confortar, per ajudar a entendre els qui ens envolten que no estem sols en aquest camí, que no hem de tenir por. Perquè encara que no tinguem les respostes a tot, encara que el camí sigui molts cops un camí fosc, com ens deia el salm, sabem que el Senyor és amb nosaltres i ens anirà donant la confiança i la llum que necessitem.

Mn. Josep Vicenç Moragues