Diumenge de Pentecosta - 31 de maig - Segona lectura
(Comentari bíblic interconfessional publicat en el Butlletí d'informació parroquial "Diàleg", especial del diumenge de Pentecosta, de la parròquia de Sant Pere de Gavà)
1 Cor. 12, 3b-7 i 12-13
El Jesús de la història i el Senyor de l’Església i del cosmos són el mateix. Qui dóna la capacitat d’aquesta confessió és l’Esperit. “Ningú no pot dir: Jesús és el Senyor, sinó és per l’Esperit Sant”. Aquesta és la primera confessió de fe, la que ens constitueix en Església. I no és possible aquesta confessió sense la gràcia de l’Esperit Sant. No n’hi ha d’altre pilar per l’edifici cristià.
Sobre ella s’ha constituït l’Església, i l’Esperit continua com a únic administrador de la gràcia, que es diversifica en els seus dons en cada persona, i per ella es constitueixen les diferents diaconies, els diferents serveis i ministeris dins l’Església. I tots els ministeris són un en el Crist, únic Pastor, únic Ministre, únic Profeta, únic Doctor... la diversitat de manifestacions d’aquest únic ministeri cal que es realitzi, segons el seu exemple, com a diaconia de servei (Jn 13 i Lc 22, 24-27). Perquè només units en Crist per l’Esperit Sant podrem contemplar el Pare, en les seves obres, l’obra de l’Església, la santificació del cosmos.
Com ens recorda sant Pau en el capítol 11 de la mateixa carta, el testimoniatge vivent de la divinitat de Jesús, el Crist es realitza per la comunió en l’Únic Cos del Crist, l’Eucaristia. Ella és el poder de la confessió, del testimoniatge, de la lloança. A l’Eucaristia arribem després del bateig “en què som abeurats”, i del què renaixem, com un sol nou poble, una nova raça, humanitat renovada. El misteri de la unitat i la diversitat trinitària revela doncs el misteri mateix de l’Església.
És aquesta l’Església que confessaren els Sants Pares en el símbol de Nicea - Constantinoble, el Credo. En el marc d’aquest Diàleg a què ens convida la parròquia de Sant Pere a Gavà, aquest fragment de sant Pau ens posa al davant, de manera colpidora, la nostra incapacitat per portar de manera efectiva i real aquest testimoniatge.
P. Josep
1 Cor. 12, 3b-7 i 12-13
El Jesús de la història i el Senyor de l’Església i del cosmos són el mateix. Qui dóna la capacitat d’aquesta confessió és l’Esperit. “Ningú no pot dir: Jesús és el Senyor, sinó és per l’Esperit Sant”. Aquesta és la primera confessió de fe, la que ens constitueix en Església. I no és possible aquesta confessió sense la gràcia de l’Esperit Sant. No n’hi ha d’altre pilar per l’edifici cristià.
Sobre ella s’ha constituït l’Església, i l’Esperit continua com a únic administrador de la gràcia, que es diversifica en els seus dons en cada persona, i per ella es constitueixen les diferents diaconies, els diferents serveis i ministeris dins l’Església. I tots els ministeris són un en el Crist, únic Pastor, únic Ministre, únic Profeta, únic Doctor... la diversitat de manifestacions d’aquest únic ministeri cal que es realitzi, segons el seu exemple, com a diaconia de servei (Jn 13 i Lc 22, 24-27). Perquè només units en Crist per l’Esperit Sant podrem contemplar el Pare, en les seves obres, l’obra de l’Església, la santificació del cosmos.
Com ens recorda sant Pau en el capítol 11 de la mateixa carta, el testimoniatge vivent de la divinitat de Jesús, el Crist es realitza per la comunió en l’Únic Cos del Crist, l’Eucaristia. Ella és el poder de la confessió, del testimoniatge, de la lloança. A l’Eucaristia arribem després del bateig “en què som abeurats”, i del què renaixem, com un sol nou poble, una nova raça, humanitat renovada. El misteri de la unitat i la diversitat trinitària revela doncs el misteri mateix de l’Església.
És aquesta l’Església que confessaren els Sants Pares en el símbol de Nicea - Constantinoble, el Credo. En el marc d’aquest Diàleg a què ens convida la parròquia de Sant Pere a Gavà, aquest fragment de sant Pau ens posa al davant, de manera colpidora, la nostra incapacitat per portar de manera efectiva i real aquest testimoniatge.
P. Josep
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada