Diumenge 5 de durant l'any - 5 de febrer
Evangeli de Marc 1, 29 – 39.
L’evangelista Marc es caracteritza per presentar-nos Jesús com el Messies –amb això no volem dir que els altres evangelistes no ho facin–, però Marc hi imprimeix un segell especial. L’Enviat pel Pare es distingeix per l’acompliment de la seva tasca: ell és el predicador per excel·lència. “S’ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu l’Evangeli.” Marc 1, 15, (És a dir, la Bona Nova, perquè evangeli vol dir això.)
I tot seguit comença a relatar-nos, Marc, després de la crida als seus primers deixebles, la guarició d’un home posseït per un esperit maligne. És meravellós, però no gens sorprenent, que reconeixen molt més Jesús aquells en els quals Satanàs fa estada, que no pas milers, per no dir milions, dels anomenats cristians arreu del món. Això és perquè només són “cristians de nom”, no de conversió. D’aquí que cal ineludiblement la conversió real de les persones, i no que practiquin una forma de religiositat. Cal més coneixement de Jesús que no la pràctica de tantes formes, que per la repetició esdevenen rutinàries i han perdut tot llur significat espiritual. Recordem l’acusació de Jesús als religiosos del seu temps: “Misericòrdia és el que vull, i no tants sacrificis. (Marc 1, 15). ”Fins avui el meu Pare continua treballant, i jo també treballo” Joan 5, 17.
La sogra de Pere, amb forta febre, és guarida i, tan bon punt s’alça, es posa a servir-los sense fer un repòs previ. Cosa que esdevindria a qualsevol de nosaltres. La curació de Jesús és definitiva, sense seqüeles posteriors. I aquell dia, i fins ben tard, Jesús el va dedicar a fer el bé a tothom que s’hi acostava. I, tinguem present que per a nosaltres fer el bé és anunciar Jesús com el Salvador del món, malgrat que aquestes paraules sonin com una llengua estranya i pròpia d’orats. Recordem, però, que l’apòstol Pau ja ho deia això, que l’evangeli és absurditat, bogeria i escàndol. És cert, ho és per als qui es perden, però poder de Déu per a tots els qui creiem en el seu Fill Jesús. (1 Cor. 1, 18-25)
L’evangelista Marc es caracteritza per presentar-nos Jesús com el Messies –amb això no volem dir que els altres evangelistes no ho facin–, però Marc hi imprimeix un segell especial. L’Enviat pel Pare es distingeix per l’acompliment de la seva tasca: ell és el predicador per excel·lència. “S’ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu l’Evangeli.” Marc 1, 15, (És a dir, la Bona Nova, perquè evangeli vol dir això.)
I tot seguit comença a relatar-nos, Marc, després de la crida als seus primers deixebles, la guarició d’un home posseït per un esperit maligne. És meravellós, però no gens sorprenent, que reconeixen molt més Jesús aquells en els quals Satanàs fa estada, que no pas milers, per no dir milions, dels anomenats cristians arreu del món. Això és perquè només són “cristians de nom”, no de conversió. D’aquí que cal ineludiblement la conversió real de les persones, i no que practiquin una forma de religiositat. Cal més coneixement de Jesús que no la pràctica de tantes formes, que per la repetició esdevenen rutinàries i han perdut tot llur significat espiritual. Recordem l’acusació de Jesús als religiosos del seu temps: “Misericòrdia és el que vull, i no tants sacrificis. (Marc 1, 15). ”Fins avui el meu Pare continua treballant, i jo també treballo” Joan 5, 17.
La sogra de Pere, amb forta febre, és guarida i, tan bon punt s’alça, es posa a servir-los sense fer un repòs previ. Cosa que esdevindria a qualsevol de nosaltres. La curació de Jesús és definitiva, sense seqüeles posteriors. I aquell dia, i fins ben tard, Jesús el va dedicar a fer el bé a tothom que s’hi acostava. I, tinguem present que per a nosaltres fer el bé és anunciar Jesús com el Salvador del món, malgrat que aquestes paraules sonin com una llengua estranya i pròpia d’orats. Recordem, però, que l’apòstol Pau ja ho deia això, que l’evangeli és absurditat, bogeria i escàndol. És cert, ho és per als qui es perden, però poder de Déu per a tots els qui creiem en el seu Fill Jesús. (1 Cor. 1, 18-25)
Manel Alonso Figueres
Església Evangèlica
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada