Diumenge 3 de Quaresma - 20 de març de 2022

Lc 13, 1-9

 Tot sovint, quan alguna cosa no funciona, quan una persona no fa les coses com volem, quan algú a la feina no respon com es vol, tallem: Se’l fa fora o se’l convida a marxar. Tots en algun moment ho hem fet. 

I avui Jesús, que ens crida a la conversió, ens diu: tingueu paciència, les persones necessiten temps, necessiten ser estimades, necessiten ser acompanyades,... Fent servir la imatge de l’evangeli, necessiten ser cavades, femades,... necessiten ser conreades, i tenir molt clar qui és el pagès: el mateix Crist.

Un dels signes més importants de la conversió que Jesús ens demana és la conversió en com tractem les persones, és una conversió a posar en el centre de tota la nostra vida i de la nostra actuació amb les persones, i fer-ho amb misericòrdia. Perquè Jesús ens presenta Déu misericordiós. Després de tres anys (recordem que el tres és signe de la totalitat) de treball sense resultats, encara el pagès demana un any més i fa un compromís: conrear l’arbre, és a dir, estar amb la persona, fer camí amb ella, il·luminar-la amb la paraula, com va fer amb els deixebles d’Emaús, i esperar que doni fruit. Totes aquestes atencions tenen un límit: la nostra llibertat d’acceptar i aprofitar les cures, o no.

Jesús ens convida a la paciència i a no tirar pel dret, a estimar la persona, a entendre les seves debilitats i fragilitat i a enfortir–la, a confiar i pregar per ella. 

Aquesta conversió en el tracte amb les persones, ens ha de portar a moltes altres conversions, la conversió ecològica, ser portadors de pau, la conversió en les relacions laborals, en l’economia,... però totes s’alimenten de la mateixa conversió: la conversió del cor, del cor que s’obre a Jesús de Natzaret, del cor que acull les Benaurances com a projecte de vida. I aquesta conversió és imprescindible per superar conflictes com el d’Ucraïna, o qualsevol altre dels 59 conflictes armats que hi ha identificats al món, o el conflicte que tenim cada dia a les tanques de Ceuta i Melilla, o els petits conflictes que tenim tots en el nostre cada dia.

 

Mn. Josep Anton Clua, diaca