Diumenge 4 de Quaresma - 27 de març de 2022

 Lc 15, 1-3. 11-32

En el camí de la Quaresma, la conversió és un dels elements essencials. Convertir-se és deixar els camins que ens porten a la perdició i trobar el camí correcte, el camí que ens porta al Pare, que ens fa trobar-nos amb els altres com a germans i germanes, que ens fa sentir a casa. Convertir-se és tornar a casa del Pare.

En l’evangeli, el fill jove se’n va de casa. Fent mal ús de la seva llibertat, malgasta el que no havia guanyat. Toca fons. Però, en tornar a la llar, troba en el perdó del pare la rehabilitació humana i el goig autèntic, el que havia buscat, sense trobar-lo, per camins desviats.

El fill gran s’ha quedat sempre a casa. Espera pacientment el dia que serà l’amo, i per això no gaudeix del que té. Ha aprés a complir, però no a estimar com el pare. Per això ara no s’alegra del retorn del germà.

El pare és el veritable protagonista de la paràbola. És la personificació de l’amor que sempre s’avança. S’avança a perdonar el fill que havia marxat de casa i a perdonar el fill que no vol entrar a la festa.

El final de la paràbola és obert, no sabem si finalment els tres es van trobar en una abraçada. L’amor del pare és incondicional, però l’abraçada depèn dels fills. De fet, la paràbola es converteix en un repte adreçat a cadascú de nosaltres, fills de mal cap o fills de cor tancat. ¿Ens atrevim a acollir el perdó del Pare i entrar a casa?

 

Mn. Miquel Angel Jiménez Colás, diaca