Diumenge 14 de durant l'any - 7 de juliol

Lc 10, 1-12. 17-20

Jesús, podríem dir, que es mou i viu de la pregària, perquè, en definitiva, viu i es mou de la voluntat del Pare. Jesús és Pregària, feta Carn. Per això el trobem pregant en els moments més importants de la seva vida. Quan es batejat per Joan Baptista, abans d’escollir els Dotze, a la muntanya de les Oliveres, a la creu….

Quan l’evangelista, doncs, diu que Jesús “resolgué de fer camí cap a Jedrusalem”, és clar, que aquesta determinació va anar precedida d’aquest aprofundir abans que res en la voluntat del Qui l’ha enviat. Quan Lluc, a partir del capítol 9 parla d’aquest pujar a Jerusalem, ens està parlant, doncs, d’aquesta resolució de la voluntat de Déu per salvar, a través del seu Fill, la humanitat caiguda en el fag de l’egoisme.

I aquest voler salvífic es donat també com a missió als deixebles. Som missatgers de la reconciliació de Déu enmig de la nostra societat, enmig d’un món que rebutja la llum del Senyor. En els setenta dos deixebles, queda simbolitzada aquesta universalitat de l’anunci evangèlic.

I Jesús ens marca quina ha d’ésser la nostra actitud, la nostra disponibilitat. Tot és relatiu davant el Regne de Déu. L’abandonament a la seva Providència, a la seva Misericòrdia ha de ser el vehicle necessari de tot deixeble perquè l’anunci arribi en la puresa, en la transparència, en l’autenticitat que el Senyor vol.

Quan ens deixem realment guiar per Ell, som realment sal i llum del món: “Però no us alegreu perquè els esperits se us sotmeten, alegreu-vos més aviat perquè els vostres noms estan inscrits en el cel.”

Xavier Artigas