Diumenge 4 de durant l'any - 3 de febrer

Jr 1,4-5.17-19

            Aquest diumenge podríem remarcar el tema de l’amor d’acord amb la carta de sant Pau als Corintis, tema fonamental per als cristians, però també és fonamental remarcar la crida personal que es dirigeix a Jeremies i que podem fer-ne també el nostre fonament.

            El text comença amb un diàleg: Déu parla a Jeremies i li diu quina serà la seva vocació-missió i, el que és més important d’aquest diàleg és que Déu mateix es compromet a fer-li sempre costat.

            Quan Déu elegeix una persona ho fa pel desig apassionat que té de comunicar-se amb ella. Acollir aquesta elecció suposa una identificació personal amb el Senyor, certament, però també comportarà sentir sempre una barreja de feblesa i de força, de por i de seguretat, de soledat i de comunió. Això si volem ser de debò fidels a Déu.

            Fem nostres aquestes sagrades paraules que avui Déu ens diu i que constitueixen el do fonamental de la vida que hem rebut: “Abans que et modelés en les entranyes de la mare, ja et vaig conèixer, abans de néixer, ja et vaig consagrar... No tinguis por. T’assaltaran però no et podran abatre, perquè jo et faré costat per alliberar-te. Ho diu l’oracle del Senyor”.

Griselda Cos, monja benedictina