Diumenge 2 de Quaresma - 24 de febrer

TRANSFIGURACIÓ DE JESÚS

Lluc 9, 28b-36

   En els tres sinòptics trobem el relat de la Transfiguració, però només Lluc hi afegeix la pregària de Jesús. “Jesús, amb Pere , Joan i Jaume pujà a la muntanya per a pregar. (9,29). La transfiguració de Jesús  té un lligam amb aquesta pregària, és la manifestació exterior del què Ell vivia. La relació filial de l’home Jesús amb el seu Pare era  tan forta que “irradiava” i així es  manifestava en el seu cos.

  Es diu que la transfiguració és l’anunci de la resurrecció. Crec que hauríem d’anar una mica més lluny, manifesta aquesta resurrecció ja present  en la seva vida d’home.

   Què vol dir? Creiem que l’amor de Déu és present en el cor de cada un de nosaltres, que és eficaç, que obra dins nostre si el deixem fer. La resurrecció és aquesta transformació  per i en  l’amor de Déu.

  Som tots cridats a ser “imatge de Déu”; és a dir: imatge del seu  amor infinit. Per això, Jesús ha volgut resumir la Llei i els profetes en el sol manament de l’amor, l’amor a Déu i als germans.

   Lluc segueix dient: “Se sentí una veu del núvol estant que deia” Aquest és el meu Fill, l’escollit, escolteu-lo!”. A nosaltres, els cristians, ens toca “escoltar Crist” en la lectura  de la Bíblia, el testimoni de l’Església al llarg dels segles, la veu del Magisteri. Viure la quaresma és pujar a la muntanya i escoltar Jesús.

   Pere no sabia què dir, volia plantar tendes  i la veu del Pare l’invita a veure les coses d’una altra manera. Aquestes tendes s’han de construir en el món desfigurat  per l’odi, les guerres, les violències de tota mena, ja que és en aquest món que vol habitar. Compta amb nosaltres per a construir un món millor,  ple del seu amor.

   Els apòstols baixen de la muntanya, se n’adonaren que per a irradiar aquesta llum de crist transfigurat, cal seguir caminant amb Jesús, i, cada dia, ser testimonis d’aquesta esperança que l’Esperit Sant ens dóna tot aprenent a estimar.

Maïté Cabié-Vedruna

GERFEC