Diumenge 17 de durant l'any - 27 de juliol

Homilies del Parenostre - Breviarium totius evangelii (TERTULIÀ, De oratione, PL 1,1153)

Diumenge 17-A del temps ordinari: 1Re 3,5.7-12 / Salm 118 / Rm 8,28-30 / Mt 13,44-52

Un dia Jesús pregava en un indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li demanà: «Senyor, ensenyeu-nos una pregària... Jesús els digué: «Quan pregueu digueu:... (Lc 11,1ss).

Hi ha un tresor amagat per a nosaltres i el món sencer; l’hem de descobrir. És la vida que Déu ens dóna.

Pare nostre, que esteu en el cel:

Trobar la veritat amagada de la pròpia vida és la recerca del nostre cor inquiet, és la recerca d’aquell que ens és Pare; quan el trobem llavors sabem qui som; ell és la font d’on ens brolla la vida, és l’amor primer que ens fa ser. ...nosaltres sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen, dels qui ell ha cridat per decisió seva; perquè ell, que els coneixia d’abans que existissin, els destinà a ser imatges vives del seu Fill... (Rm). I ens ha donat Jesús; en Jesús sabem el que volem ser; ell és paradigma de la nostra humanitat, que és ser fills del Pare del cel i germans entre nosaltres.

Vingui a nosaltres el vostre Regne.

Senyor, Déu meu, vós meu fet rei a mi, servent vostre..., però sóc encara un jove que no sé conduir la gent... Feu al vostre servent la gràcia de saber escoltar, perquè pugui fer justícia al vostre poble i destriar el bé del mal; sense això, ¿qui seria capaç de governar aquest poble vostre tan considerable? (1Re). Una bonica oració la de Salomó; és també la nostra pregària, també nosaltres som “reis, profetes i sacerdots” des del dia del nostre Baptisme, som promotors del Regne de Déu en la nostra realitat d’avui, però amb unes condicions: saber escoltar la voluntat Déu i les inquietuds dels homes i dones d’avui, cercar la justícia, discernir el bé del mal...; com si només hi hagués aquesta manera de viure amb autenticitat la pròpia vida, conscient i compromesa.

Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat... El Regne de Déu és un tresor que ens enriqueix, ens assegura la vida, i és una experiència humanitzadora i alliberadora, de pau, de justícia, de fraternitat, d’amor de Déu; és un tresor que portem amagat dins de nosaltres mateixos i al cor del món que cal descobrir, treure fora, cultivar, fer-lo créixer... L’home que el troba el deixa amagat i, content de la troballa, se’n va a vendre tot el que té i compra aquell camp. Res més important que els valors humans que ens fan persones, germans i amics; la verdadera riquesa és la humanitat de les persones; els valors del Regne són petites joies que adornen la nostra vida, que portem al cor i a l’enteniment, són els valors personals i comuns que han de sortir fora, i fer bonica la vida personal i social. També passa amb el Regne del cel com amb un comerciant que buscava perles fines. El dia que en trobà una de molt preu, anà a vendre tot el que tenia i la comprà. Som buscadors de tresors, comerciants de valors humans...; anem a l’essencial, a l’important, que sempre són les qualitats humanes; és l’aposta de Déu i la nostra per l’ésser humà, la primera opció de la nostra escala de valors. També passa amb el Regne del cel com amb aquelles grans xarxes que, tirades a l’aigua, arrepleguen de tot. Quan són plenes, les treuen a la platja, s’asseuen i recullen en coves tot allò que és bo, i llencen allò que és dolent. Cal triar com volem ser i, així, el Regne de Déu és referent, judici final de l’amor, criteri últim que diferencia el que és humà i el que no. Els mestres de la Llei que es fan deixebles del regne del cel són com aquells caps de casa que treuen del seu cofre joies modernes i antigues (Mt). El Regne de Déu són els anhels de vida d’avui i d’abans, dels pobres de la història dels qui encara se sent la seva veu silenciada i ofegada; el Regne de Déu recull les aspiracions humanes més fondes de sempre, les que el Pare ha posat en el cor humà, encara per realitzar.

Faci’s la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel.

... la llei farà les meves delícies. Jo aprecio els vostres manaments... (Sl). La voluntat d’aquest Pare és creadora de vida i alliberadora de les persones, els seus fills; és la llei de l’amor, de la dignitat humana, que governi la societat i el món; de l’amor del Pare passem a la fraternitat universal en un món tocat per la violència i la injustícia...; una llei d’encarnació en les realitats humanes concretes.

El silenci i el viure des de dins la vida, són el millor espai per sentir Jesús, acollir el Regne de Déu.

Mn. Miquel Garcia Bailach