Diumenge 23 de durant l'any - 9 de setembre

Evangeli de Marc 7, 31 – 37.


Després del miracle que Jesús havia fet a la regió de Tir i Sidó, amb aquella dona a la qual havia guarit la seva filla, expulsant del seu cos un dimoni que la tenia posseïda –recordem que aquestes són dues poblacions fenícies i, per tant, fora del territori d’Israel; i, per tant, poblades amb gent no beneficiària de les promeses que Déu havia fet a Abraham– Jesús torna a Galilea, però fa una gran volta per arribar-hi. Primer entra per la regió de Decàpolis –que tampoc era territori de la promesa– i finalment arriba a al llac de Genesaret.

La curació d’un home sord i mut es dóna en un context de gran admiració pels habitants de Galilea. No feia pas gaires dies que Jesús havia donat menjar a unes deu mil persones; i ara veien un altre miracle: un home sord-mut era restaurat al nivell de qualsevol persona normal. Sabem que una persona que neix sorda, també serà muda, ja que no pot aprendre a parlar perquè no sent la parla dels qui l’envolten. Aquest és un exemple de com arriben les persones a aquest món quant a la seva condició espiritual. “... que tenen ulls per a veure-hi però no hi veuen; que tenen orelles per a sentir-hi però no hi senten, perquè són una casa rebel.” Ezequiel 12, 2. I el profeta Jeremies no és menys clar pel que fa a l’estat d’incapacitat del poble de Déu, que només ho és de filiació nominal, no efectiva. Vegeu: Jeremies 5, 21. “Escolteu ara això, poble neci i estúpid, que té ulls i no hi veu, que té orelles i no hi sent.” Fixem-nos en la gravetat d’aquests comportaments de tossuda rebel•lia contra la Paraula de Déu. Tant l’un profeta com l’altre retreuen al poble que la seva sordesa és volguda (no com el cas físic de l’home sord), ja que Jeremies diu, també, “Però aquest poble té un cor obstinat i rebel; han apostatat i se n’han anat.” Jer. 5, 23.

I què en direm de la llengua? Instrument perfecte per lloar Déu, sí, però n’hi ha tants i tants que el maleeixen i blasfemen el seu nom. La blasfèmia, fa molts anys, semblava que era característica només dels carreters; avui ja és prerrogativa de qualsevol ofici o activitat humana, o de qualsevol classe social. Això ens indica que la llengua està afectada per la mancança primera que hi ha a l’oïda. L’home no escolta la veu de Déu, d’aquí ve que tampoc no pot reproduir un llenguatge que agradi al Creador.
Trista condició la dels qui es creuen poble de Déu i viuen enganyats. Oh! si volguéssiu reaccionar davant d’un futur tan fosc com el que us espera si no us acolliu i confieu en la mà guaridora de nostre Senyor Jesucrist. Tant de bo que expresséssiu una pregària al Salvador nostre dient-li: “Senyor i Déu meu, obre’m les orelles i deslliga la meva llengua, i faré com el teu servent David que deia: “La meva llengua proclamarà la teva justícia i lloarà el teu nom per sempre.” Salm 35, 28.



Manel Alonso Figueres

Església Evangèlica

Comentaris