Diumenge 24 de durant l'any - 16 de setembre

Isaïes 50, 5-9a; Jaume 2, 14-18; Marc 8, 27-35


Trobo que els tres textos d'aquest diumenge en llencen tots tres el mateix repte:
"El Senyor, Déu sobirà, m'ha parlat a cau d'orella, i jo no m'he resistit ni m'he fet enrere." (Is. 50,5) Aquí parla Jesús, el nostre exemple i mestre i qui va obeir al Pare en tot encara que per això li van rebutjar, tenir per boig, acusar falsament i fins i tot matar en la creu.
I nosaltres? Li obeïm a Déu, o li resistim? De quines coses de Déu ens hem fet enrere?
Sant Jaume diu, "Així passa també amb la fe: si no es demostra amb les obres, la fe tota sola és morta." (Jm. 2,17) A vegades escolto dir , "Soc creient, però no practicant." No obstant i segons Sant Jaume això és una fe morta i que no serveix per res. És tan inútil com la fe dels dimonis (v.19)!

I nosaltres? Som cristians perquè creiem en la existència de Déu? Perquè anem a l'església cada setmana?

O, perquè realment intentem fer les obres de Jesús tots els dies?
"Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l'evangeli, la salvarà," diu Jesús (Mc. 8,35) Quin repte més radical!

Quines coses hem perdut nosaltres per Jesús? Quines coses hem perdut tu i jo per l'evangeli? Què estem fent més, preocupant-nos per les nostres pròpies vides o per la causa de Jesús?
Pare Sant, reconeixem que hem resistit la Teva paraula i ens hem fet enrere a l'hora d'obeir-te al cent per cent. Perdona'ns i omple'ns de nou de la gracia i el poder de l'Esperit per seguir l'exemple del nostre estimat Senyor Jesús. Amén.

David Rhoton

Comunitat Cristiana La Vinya – Gavà

Comentaris