Epifania del Senyor - 6 de gener

Evangeli de diumenge: Mateu 2, 1 – 12.

Permeteu que introdueixi el comentari d’aquest diumenge amb unes paraules de l’apòstol a la carta als Gàlates 4, 10 i 11, quan diu: “Ara vosaltres observeu escrupolosament festes, llunes noves, solsticis i caps d’any. Tinc por que no hagi treballat inútilment entre vosaltres.” I això ve a tomb perquè als cristians no se’ns ha manat mai que celebréssim el naixement de nostre Senyor Jesucríst. Sí, en canvi, i per mitjà de l’apòstol sant Pau, hem estat ensenyats a commemorar la seva mort (1 Co 11, 23-34). Jo no sé, ni tan sols vull especular-hi sobre si aquesta “llibertat” que el món cristià s’ha pres pel seu compte, quan estiguem un dia en la presència del Senyor, ens en farà un retret.

Avui –el calendari ens hi obliga– ens toca parlar de la visita d’aquells homes savis, els mags de l’Orient que, instruïts per la seva ciència i seguint el curs d’un estel, aquest els va guiar cap a Betlem; cap a la casa on l’infant Jesús vivia amb els seus pares Josep i Maria. Seguint el relat de l’evangeli, sobre el qual sempre ens hem de recolzar per no caure en error, hem de dir que, els mags, no sabem ni si eren tres, ni si es deien Melcior, Gaspar i Baltasar, i que ni el primer era blanc, i no eren tampoc ros i negre els altres dos. Que, per què el que només se sap d’aquests homes és el que acabem de dir? Doncs, perquè la inventiva d’alguns ha fet que es donés ales a la fantasia i creés uns personatges de conte de la vora del foc.

És tan lamentable que l’explicació de la Paraula de Déu hagi estat embrutada amb històries fetes per a distracció de la veritat! Ja ens ho advertia l’apòstol Pau quan, escrivint a Timoteu, deia que exhortés alguns a no ensenyar doctrines incorrectes (1 Tim 1, 3 i 4, 7); i també l’apòstol Pere, dient als seus lectors que l’evangeli que ell els havia predicat no estava basat “en faules hàbilment teixides, sinó després d’haver contemplat la seva grandesa (es refereix a la transfiguració de Jesús) amb els nostres propis ulls.” (2 Pere 1, 16)

El cert, però, és que aquesta visita va tenir lloc, i que aquest fet, després, devia tenir alguna repercussió al país d’origen d’aquells homes savis. No tenim cap dubte en afirmar que, a part de l’estel que van veure i van seguir, hi havia hagut una revelació especial al cor dels mags, revelació que els havia arribat per l’Esperit Sant. D’aquesta manera es produïa un fet tan transcendent que ultrapassava les fronteres d’aquell Israel minúscul, subjugat pel poder de l’imperi romà, i es projectava el coneixement de la vinguda d’aquest Rei tan especial i únic fins als confins del món semític, molt més enllà de la Mesopotàmia clàssica, cap a les regions més allunyades de l’antic món oriental més ampli; territoris que en altre temps passat (segle VI aC) havien estat l’estança forçosa dels jueus captius de Babilònia i de Pèrsia.

L’or, l’encens i la mirra, elements propis d’un obsequi a una dignitat superior era el que se solia fer quan es portava un present a un rei (deixem de banda atribuir-los tants de simbolismes com s’han arribat a esmentar per part de molts comentaristes bíblics). Ben clar ho tenien els mags, quan es van adreçar a Herodes per informar-se “on havia nascut el rei dels jueus” (sense conèixer el seu caràcter), cosa que el va deixar ben torbat. Un home malvat, que havia menyspreat la saviesa de la Paraula, perquè no la creia per a obeir-la. En canvi se’n servia per al seu propi benefici: eliminar qualsevol obstacle que signifiqués perdre el tron de Judea i el favor de l’emperador o del governador imposat per Roma.

I allà, a la casa on ara habitava la família de Jesús, que ja no era l’estable on es va produir el naixement i on els pastors anaren a visitar-lo, els mags van seguir l’estel que els guiava fins que es va posar damunt la casa on vivien. La fe, traduïda en confiança, d’aquells homes savis es veia confirmada. L’adoració era ja cosa natural, sortia de dins dels seus cors. De nou la seva fe va fer que atenguessin la revelació del Cel per tornar-se’n cap a la seva terra per un altre camí, sense passar per Jerusalem ni haver d’encarar-se de nou amb Herodes.

Herodes, en canvi, va omplir la mesura dels seus pecats i va fer mater a Betlem un nombre d’innocents menors de dos anys. No hi ha terme mitjà en qüestions de fe. Ningú no pot ser neutral pel que fa al seu sentir davant de Déu. O s’hi està com a amic o s’hi està en contra, com a enemic.

Vegem què faràs tu, que llegeixes aquest modest comentari tret de la Paraula de Déu.

 

Manel Alonso Figueres

Església Evangèlica