Diumenge 21 de durant l'any - 23 d'agost de 2020

 

Mt 16, 13-20

L’episodi que queda reflectit en aquests versets de l’Evangeli de Mateu té com a context els capítols que fan referència a la pujada de Jesús a Jerusalem (16, 13-20, 34). En aquesta pujada a la ciutat santa de Jerusalem l’evangelista remarca el camí de la Redempció que arriba al seu cim més alt amb la passió, mort i resurrecció del Senyor. La regió de Cesarea de Filip, terra pagana, és el marc geogràfic on Jesús fa als deixebles una doble pregunta. “Qui diu la gent que és el Fill de l’home?”. Aquest titol que Jesús deixa anar en la pregunta, té una connotació apocalíptica, que Mateu ho escull, atenent a l’Evangeli de Marc. La resposta dels deixebles es vaga i imprecisa, el relacionen en diferents profetes d’Israel, però no acaben de concretar la seva identitat.

La segona pregunta de Jesús als deixebles és directe i veritablement compromet: “I vosaltres qui dieu que sóc?” Respon un per tots, en llavis de Simó, la professió de fe de l’Església: “Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu.” I en aquesta confessió, Jesús revela amb una, podríem dir, benaurança, que s’ha transcendit tota limitació humana, és dir, que s’arriba per gràcia d’Aquell que el coneix: “Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t’ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del cel!” A partir d’aquest reconeixement, Jesús imposa a l’apòstol a través d’un sobrenom la seva missió en la comunitat. Simó a partir d’aquell moment se l’anomenarà “kefah”, que en arameu vol dir “pedra” o “roca”. I sobre aquesta “pedra”, Jesús edificarà l’Església. Amb tot, no hem d’oblidar mai que la veritable Roca és Crist, el nostre Senyor. Després d’aquesta confessió, Jesús anuncia la seva mort i resurrecció i Pere no sabrà estar, aquesta vegada, a l’altura, fins el punt de rebre una expressió molt eloqüent i dura del Mestre: “Ves-te’n d’aquí, Satanàs!Em vols fer caure, perquè no veus les coses com Déu, sinó com els homes.” (Mt 16, 23). Pere, encara haurà de fer un camí difícil per arribar a una segona confessió de fe, que s’arriba a través de les llàgrimes, el penediment i la humilitat confiada: “Senyor, tu ho saps tot; ja ho saps que t’estimo.” (Jn 21, 17).

Aquesta pregunta que Jesús va fer als primers deixebles, també ens la fa a tots nosaltres i ens demana compromís en la resposta: “I vosaltres qui dieu que sóc?”

 

Xavier Artigas, diaca