Per
Griselda Cos i Boada
Monja de Sant Pere de les Puel·les
El
pla de Déu, amagat en el silenci dels segles
El naixement de Jesús a Betlem és un
Misteri insondable iun fet històric molt concret que tenen en el seu rerefons,la
Mare de Déuiun sagrat missatger, l’àngel Gabriel, per l’anunci del qual hem conegut l’Encarnació del Fill de Déu.
La litúrgia d’avui és un devessall
de temes profunds. Aquestssintetitzen la teologia de l’Encarnació,quetécom a actor
divíl’EsperitSant quifecundà les entranyes de Maria.
Vegemamb admiració els temes essencials
del relat evangèlic d’avui: l’amor del
nostre Déu, que es fa carn de la nostra carn;l’Esperit Sant damunt Maria,que
revela la personalitat única del qui serà el seu Fill; ila resposta obedient de
Maria a la paraula de l’àngel.
Tot i el protagonisme de Maria,el
relat és, no obstant, predominantment cristològic: ens hiés reveladala
veritable identitat de Jesús, Fill de Déu;sí, ha estat de Déu la iniciativa de
la seva Encarnació.
La concepció humana de Jesús s’haproduït
per l’acció de l’Esperit Sant. I el relat acaba amb les paraules de Gabriel que
asseguren que a Déu res no li és impossible.
¿Què és l’Encarnació de Déu sinó la
voluntat divina que ha volgut plantar la seva tenda entre nosaltres? I la tenda
té lloc en el si de Maria. És a Maria a qui es revelaper primera vegada que “Déu
és Emmanuel” quan l’àngel afirma: “El Senyor és amb tu”. Aquest és el
centre de tot el relat:la presència del
Verbencarnaten el Fill Jesús per obra de l’Esperit Sant.
Aquest text de l’evangeli de Lluc cal
llegir-lo, gairebé de genolls, amb to cristològic, ja que és en Jesús on s’hi ha
revelat el pla de Déu amagat en el
silenci dels segles.
Estiguem doncs a punt per acollir
Jesúsen qui, com ha escrit Jacques Leclerq,“Déu s’ha fet home. Ser home, doncs, és
meravellós”.
Monestir de Sant Pere de les
Puel·les
2S
7,1-5.8b-11.16; Salm 88; Rm 16,25-27; Lc 1,26-38.
La vida és una
crida que portem al cor, que és do i regal de Qui ens la dóna i es dóna.
Pare nostre, que esteu en el cel:
«Sou el meu pare, el
meu Déu i la roca que em salva” (Sl). Un Misteri..., el de la vida que se’ns
dóna i que acollim amb admiració, un misteri d’amor gratuït al que responem amb
un agraïment immens. I ara Déu vol ser família, novament font i generador de
vida; ara es revela la paternitat de Déu en el Fill.
«... et donaré per
successor un descendent , sortit de les meves entranyes... Jo li seré pare, i
ell serà per a mi un fill...» (2S). Profecies antigues, misterioses, plenes
d’esperança, que ara surten a la llum i es compleixen, ... és Jesús. ... Jesucrist, i que és la revelació del pla de
Déu..., d’acord amb els escrits profètics, i ha estat posat a l’abast de tots
els pobles... (Rm). Un Jesús per a tots, ... bona notícia per a
tots.
En aquell temps, Déu
envià l’àngel Gabriel... per dur un missatge a una noia, promesa amb un
descendent de David....: «Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús... Serà
gran i l’anomenaran Fill de l’Altíssim... ; per això el fruit sant que naixerà,
l’anomenaran Fill de Déu» (Lc). Relació única de Jesús i el Pare,
irrepetible..., Jesús Fill; ell ens ensenyarà a ser fills amb ell, i germans
com ell. És el Déu-Trinitat, Déu-Família i Encarnació de Déu, el Déu-Amor...;
és el Déu de sempre i de tots que va manifestant noves veritats del seu amor. ...és la
revelació del pla de Déu, amagat en el silenci dels segles, però que ara ha
sortit a la llum... (Rm).
Sigui santificat el vostre nom.
Senyor, cantaré tota
la vida els vostres favors (Sl). Ara ja no són coses que ens dóna Déu,
es dóna ell mateix.
Glòria a aquell qui té
el poder de confirmar-vos... en allò que proclamem de Jesucrist... Glòria a ell
eternament per Jesucrist... (Rm). Admiració davant l’Encarnació, davant
Jesús, i agraïment... Ara, se’ns revela qui som, la nostra dignitat, l’amor
immens de Déu per mi, per tu, per tots en Jesucrist.
Vingui a nosaltres el vostre
Regne.
«He destinat un lloc
per al meu poble Israel, l’hi he plantat perquè visqui sense por, i no
l’oprimiran més els perversos...» (2S). El Regne que porta Jesús, messies de
Déu, fill de Déu, és alliberament humà, dignitat humana, promoció de cada
persona i dels seus drets; alliberament integral i complet de l’ésser humà.
«... serà rei del
poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi» (Lc). Déu ja
ens ha dit tot el que ens havia de dir; Jesús és revelació de Déu, és aquell
messies pel qual vénen tots els béns de les aspiracions humanes; el seu Regne
de pau, de veritat i justícia, de fraternitat i amor... no tindrà fi, sempre ens
serà necessari, sempre seran les condicions de vida necessàries perquè la vida
de tots sigui possible.
Faci’s la vostra voluntat, així a
la terra com es fa en el cel.
«El meu favor és
indestructible, mantinc la fidelitat en el cel..., mantindré per tots els
segles el teu tron... Mantindré per sempre el meu amor, la meva aliança amb ell
serà perpètua» (Sl).
Déu, pare, compromès definitivament amb els seus fills; Jesús i el seu Regne en
són l’expressió.
«Sóc l’esclava del
Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules» (Lc). Deixar Déu
actuar, es realitze la seva voluntat, es faci present el seu voler en
nosaltres, en el nostre món...; només cal acollida, disponibilitat..., com la
de Maria. Som les mediacions humanes de Déu.
Endinsar-nos en
l’experiència del Déu-Encarnació és créixer en humanitat.
Mn. Miquel
García Bailach
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada