Sant Esteve, Protomàrtir - 26 de desembre de 2020

 

Dia de Sant Esteve

Mt 10, 17-22; Fets 6, 8-10 i 7, 54-60

Màrtir és una paraula manllevada del grec, idioma on té el significat de testimoni. El cristianisme la va prendre per anomenar aquells que des dels primers temps de l’Església -els anys següents a la primera Pentecosta- van donar fe de la Veritat, de Jesús de Natzaret, el Messies esperat per Israel, el Salvador de la humanitat, veritable Fill de Déu i Ell mateix Déu, igual en essència a Déu Pare qui l’engendrà abans del temps i veritable Fill de l’home, engendrat en el temps per Maria, la Verge.

Què és doncs un màrtir? És un testimoni, és a dir qui ha vist, sentit, comprovat, qui en té l’experiència personal d’alguna cosa, d’un fet, d’una persona, i en dona prova, ho manifesta davant d’altres. Entre els cristians, qui dona testimoni del Crist, de la Veritat que Ell proclamà amb la seva Vida i el seu Evangeli.

Sant Esteve és conegut a l’Església com el “Protomàrtir”, és a dir, primer màrtir, doncs va ser el primer que històricament va donar testimoni del Crist, fins al final fins a donar la vida. Després d’ell, la majoria dels Apòstols seguiren el mateix camí. I els segles següents, l’Església, no ho oblidem, es construeix sobre el testimoni de milers i milers de fidels que són perseguits, martiritzats i condemnats per confessar que Jesús és el Crist, el Fill de Déu mort i ressuscitat per nosaltres. Amb l’emperador Constantíal segle IV, la pau religiosa a l’Imperi Romà inaugura una nova època: l’estat deixa de perseguir els cristians per la seva fe; llavors comença una nova manera de martiri, de testimoni, la vida al desert, els ermitans i els monjos, però ara no és el moment de parlar-ne. Tanmateix al llarg de la història no han deixat d’haver cristians morts per proclamar i practicar la seva fe. I mentre Ell no torni els cristians seguiran sent cridats per donar testimoni, les paraules de l’Evangeli(Mt 10, 18) ens recorden que en això consisteix seguir el Crist, en donar testimoni –ser màrtir.

En el cristianisme, el martiri, el testimoni, no admet rebaixes ni pactes de conveniència. El model és el mateix Senyor Jesús Crist, que ens estimà fins al final, fins a la mort per donar-nos la Vida, donant Ell mateix testimoni de la Veritat, de la Vida perdurable.

Però per més que ho pugui semblar, no és això la història d’una tragèdia, ni l’exaltació del patiment pel patiment, ni de la resignació per la resignació. No. Aquesta és la història d’una victòria, la que ja se’n va emportar nostre Senyor en ressuscitar dels morts al tercer dia, pujar als cels i obrir les portes del Paradís a tots. A tots els que li vulguin seguir:cal la nostra voluntat, el nostre desig!Aquesta és doncs la història de la victòria sobre la mort que ja ha estat acomplida per un Home veritable, Jesús de Natzaret, el Crist Déu –perquè Déu, a la cova de Betlem, per la seva Encarnació,“s’ha fet a imatge de l’home”–.Home veritable, vivint entre els homes i morint en la seva carn humana, ens ensenya com en la nostra naturalesa corruptible és impresa la seva imatge eterna, incorruptible, divina. A nosaltres, els fidels cristians, ens toca de ser testimonis d’aquesta Imatge segons la qual vam ser creats i que, després de què l’haguéssim embrutat i sepultat pels nostres pecats, va ser restaurada mitjançant el naixement en la carn de Déu el Verb; perquè ser cristià és col·laborar en l’obra de redempció del Crist, cooperar en aquesta tasca immensa de la salvació de la humanitat i del cosmos sencer: Mentre duri el temps serem avorrits de tothom a causa del seu Nom (Mt 10, 22), no per perdre’ns, sinó per esdevenir els seus testimonis! i així atreure el món al misteri de la Creu i la Resurrecció.

Però per poc que ens mirem a nosaltres mateixos, de seguida pensarem: com pot ser això? Quina força tinc jo per cooperar amb el Crist i ser un col·laborador seu en la seva obra de salvació? “no us desficieu per com ni què haureu de parlar...és l’Esperit del vostre Pare el qui parlarà en vosaltres”.Per donar testimoni del Crist, cal tenir l’experiència del Crist, haver-lo vist, sentit, tocat, experimentat. Qui no coneix el Crist, com podria ser-ne testimoni? I d’acord amb l’Evangeli aquesta experiència només la té aquell a qui li és donada, aquell en qui roman l’Esperit de Déu, l’Esperit Sant(veure Mt 11, 27 i 16, 17; 1Jn 4, 2; 5) . Veieu per què sant Esteve pot dir “veig els cels oberts i el Fill de l’home dempeus a la dreta de Déu”?Si volem ser testimonis del Crist, busquem adquirir l’Esperit Sant, experimentar Déu en nosaltres! La Victòria sobre la mort ja se l’ha emportada el Crist, per aixòaquell qui s’haurà mantingut ferm fins a la fi, aquest se salvarà”

Josep (Moya)