Diumenge 2 d'Advent - 6 de desembre de 2020

 

Marc 1:1-8

Aquest segon diumenge d’Advent l’evangeli ens parla del’inici de la Bona Notícia de Jesús.L’inici, doncs, del compliment de la promesa de Déu de intervenir en la història a favor de la seva creació, a favor de tots nosaltres.

L’inici d’aquesta bona notícia, a l’evangeli de Marc, no comença en un pessebre, ni amb un cens d’un rei, ni amb àngels, ni amb reis mags… l’inici comença amb un profeta, l’últim i el més gran: Joan Baptista.

Ell és el missatger que, recollint les antigues i poderoses profecies del exili, anuncia l’arribada del Senyor, crida al penediment del poble, a la vegada que reconeix que ell no és ningú, el que arriba darrera seu amb l’Esperit de Déu, és el protagonista d’aquesta bona noticia.

I em crida molt l’atenció com anuncia Joan Baptista l’arribada d’aquest més fort que ell, ho fa amb les paraules del capítol 40 d’Isaïes: Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes.

A la profecia d’Isaïes s’anuncia l’arribada del Senyor i amb ella tot de canvis geogràfics que fan que el seu camí sigui recte i planer fins a Jerusalem.

Les muntanyes són baixades, les valls són pujades, els camins tortuosos són fets rectes, però mai queda clar qui farà totes aquestes coses, de vegades sembla que ho hagués de fer el poble que viu a Babilonia i que vol anar a Jerusalem, de vegades sembla que ho han de fer els habitants que han quedat a Jerusalem, de vegades sembla que ho farà la Paraula del Senyor… i finalment sembla que cada actor tingui el seu paper, que tant el Senyor, com la seva Paraula, com el mateix poble, tots estan immersos d’una manera o d’un altre en la preparació d’aquest camí.

Llavors  hauríem de preguntar-nos, en què consisteix exactament aquesta crida a preparar el camí del Senyor? Què és això d’aplanar les seves rutes?

Quan la Bíblia parla de camins, normalment es refereix al camí de la vida, en llenguatge metafòric, és clar; i aplanar, sorprenentment a l’Antic Testament te a veure amb la justícia.Aplanar el camí seria com dir porteu la vida cap a la justícia, des del fet de la llibertat que assoleixen els alliberats per Déu, alliberació que ha de comportar una vida en la que es restitueix el mal fet a d’altres persones, on el perdó, i la cancel·lació dels deutes es fa efectiva, on la cura pels abandonats es fa real.

És a dir, l’inici del compliment de la promesa de Déu, l’evangeli de Jesús el Messies, Fill de Déu, ha de provocar canvis en aquells que l’esperen preparant el camí. I aquests canvis es produeixen en tota l’església, el seu poble, que avui continua vivint en l’esperança del Messies de Déu, Jesús.

És doncs aquest camí, participar en la transformació que Déu efectua en la creació, transformant el mal que fem en bondat, vivint el perdó que restaura i fa noves les relacions, i que possibilita la veritable comunió a la que som cridats, entre nosaltres els éssers humans i efectivament, amb Déu mateix.

Aquest és el camí que ens marca el segon diumenge d’Advent, el camí que transita aquell que és més fort que nosaltres, aquell que ve amb l’Esperit de Déu per renovar la nostra vida.

 

Pr. Jonathan Navarro

Pastor a la 1a Església Protestant a Rubí

Vicepresident de l’Església Evangèlica de Catalunya

IEE-EEC