Diumenge 3 d'Advent - 13 de desembre

 

La meva ànima celebra el meu Déu.

Is 61,1-2a.10-11; 1Te 5,16-24; Jo 1,6-8.19-28

Les lectures d’avui ens inviten a un canvi de les perspectives que tenim i ens criden a un lideratge que no és el que entén aquest món.

Les paraules que llegim en Isaïes «L’Esperit del Senyor Déu reposa sobre meu...» Al ser ungit, el profeta ha d’anunciar la bona nova a tothom que ho està passant malament. Se sent ple de goig i veu la transformació que portarà el Senyor i proclama el poder de l’amor i l’ impacte que portaria a tota la humanitat. L’Esperit que ha rebut l’anima a fer front del risc que suposa fer la seva proclamació.

Avui tenim el desafiament de proclamar que Déu està al nostre costat, fins i tot, en la situació que estem vivint a nivell mundial, i de denunciar totes les injustícies que veiem i estem vivint. Intentem fer com Joan Baptista ser una veu que clama en el desert.

En la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica ens demana: «viviu sempre contents, no us canseu mai de pregar, doneu gràcies en tota ocasió.» Ens anima ha tenir sempre una actitud d’oració, sent conscients que Déu està durant tot el dia amb tothom. A tractar de dedicar un temps de silenci per a Ell cada dia.

A l’evangeli, molt lligat a la primera lectura, continua presentant una superioritat de Jesús respecte Joan. El text defineix Joan com a testimoni en favor de Jesús. Joan té molt clar declarar qui és. Aquesta humilitat i senzillesa són el distintiu del profeta.

El poder profètic que tenim tant dones com homes s’ha de treballar de manera conjunta en solidaritat, cooperació i col·laboració per enderrocar els murs que existeixen de separació. Hem de deixar que la gràcia de Déu actuï en totes les persones.

Aquest temps d’Advent ens invita a recuperar i profunditzar l’alegria, la que és realment autèntica. Descobrir l’alegria en les petites coses de cada dia i fer-les gaudir en els que ens envolten.

 

Ma. Pilar Lozano, laica

Llic. Ciències Religioses