Diumenge 2 després de Nadal

Efesis 1, 3-6; 15-18

Hi ha qui diu -i són molts- que els escrits de Sant Pau no tenen res a veure amb l'Evangeli. És a dir, que una cosa són els escrits dels evangelistes, i un altra cosa són els textos que s'atribueixen a l'apòstol, i que aquests, fins i tot, no segueixen la doctrina de nostre Senyor. Aquests cal dir-los allò que Jesús va dir als saduceus del seu temps: "Aneu equivocats perquè desconeixeu les Escriptures i el poder de Déu..." Quan volien enxampar-lo en alguna contradicció.

Per tot hi ha falsos profetes i engalipadors que gosen discutir l'autoritat de la Bíblia: novel·les que pretenen se històriques (?); i també estudis, els autors dels quals escriuen sobre el Crist amb la finalitat d'omplir-se les butxaques de beneficis (no fa ni un parell d'anys que en vam tenir un d'aquests per aquests encontorns). Quan l'apòstol parla de l'elecció divina dels creients, i la carta als Efesis ho deixa ben clar, no fa altra cosa que creure i ensenyar allò que deia Jesús: "No m'heu escollit vosaltres a mi; sóc jo qui us he escollit a vosaltres...."

Sant Pau exalça l'amor al Pare per aquest acte de la seva gràcia a favor nostre, uns impenitents que ell ha volgut rescatar de la condemnació i alliberar-los de la ira que ha de venir. Per amor i per pura gràcia, ja que cap mèrit hi havia en nosaltres que ens fes creditors del seu favor. Per tant, tal com llegim a la carta als Hebreus, se'ns avisa amb un to de crit d'urgència (tal com van fer els àngels amb la família de Lot perquè abandonés la ciutat de Sodoma, ja que havia de ser destruida), que no hem de menysprear una salvació tan gran com és la que Déu, per mitjà de Jesucrist -i de ningú més- ens n'ha fet partícips.

Manel Alonso Figueres

Grup de Bíblia-Església Evangèlica